Ahir, dijous 19 de gener, els governs francès i espanyol, presidits respectivament per Emmanuel Macron i Pedro Sánchez, varen signar el Tractat de Barcelona. Es veu que en el tractat s’hi parla de moltes cosesi que hi abunden més les inconcrecions que no els projectes clars i ben definits. Per exemple, sobre el Corredor Mediterrani, que hauria de ser un dels punts estrella de la paperassa en qüestió, només es diu que s’hi aposta, però no es posen dates concretes ni res de semblant. Ni tan sols se’n parla en exclusiva, sinó que se l’inclou amb un duet de corredors que contemplat també l’Atlàntic. Que, per cert, no té res a veure amb França.
Com no podria ser d’altra manera, el Tractat parla de la qüestió de la llengua. S’hi diu, concretament, que el govern francès es compromet a promoure el coneixement de l’espanyol a França i que, correlativament, el govern espanyol es compromet a la promoció del francès a Espanya. Però no s’hi diu ni una paraula (ni una per dissimular el jacobinisme galopant d’ambdós governs) sobre la llengua catalana (suposadament la pròpia de la ciutat on es reunien).
El paper de la llengua resulta notablement paral·lel al paper que hi ha jugat el país mateix. El president Aragonès va rebre Sánchez i Macron al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Va ser uns minuts amb Sánchez i uns segons amb Macron i aquí es va acabar tot el paper del govern de la Generalitat. El govern de la Generalitat va ser tractat, per si hi havia encara cap dubte, com un govern “autonòmic”, sense cap tipus de sobirania pròpia. Tot Catalunya en va rebre una lliçó memorable. Els cartells, en espanyol i en francès. Banderes: l’espanyola, la francesa i l’europea. Presència catalana, a Barcelona, zero.
Al carrer, emperò, seixanta mil persones (sis mil cinc-centes, segons la guàrdia urbana de na Colau), cridant “Independència!” i “Ni França ni Espanya, Països Catalans”. Un dijous a les deu del matí. No ho oblidéssim.
I encara s’atreveixen a dir que el conflicte ha acabat!
Vaya papelón de los dirigentes de ERC, y los de Pujolet ni se les espera.
PROCESS , quien te ha visto y quién te ve.
La República de Cataluña de la diu sólo existió un minuto.