Pel gust de seguir llegint els llibres de Josep Pla, jo li demanaria una llarga pròrroga al temps, però no sé ni si així me’n sabria sortir de la dedicació, pràcticament absoluta, que encara reclama l’escriptor de Palafrugell; i just pareix que ell se’n mig enriu, de tan sorneguer que era, de l’ultratomba estant, d’aquesta meua, i crec que, també, bastant generalitzada incapacitat lectora, la que travessa, per exemple, siguem per un dia una mica imperialistes, des de Salses fins a Guardamar, tot fent creu i tira tira, també a voltes, però segur que prou sovent, des de Fraga fins al port de Maó.
Deixam de banda les moltes rentabilitats socialment ja passades a la història, frontereres amb la frivolitat o l’enyorança del temps que ja no hi és, viatgeres arreu i imperdibles amb agulla de molt de punxar, en el que és alhora local i universal enciclopèdia de la literatura més nostra, és a dir, la de l’hereu del Mas Pla, i ens cenyirem a dos renovats llibres seus que durant aquests darrers mesos han ocupat els aparadors de novetats a les llibreries d’aquest país tan maltractat i encara un poc incert i dividit, potser tant o més que mai, que ens acull com millor sap i pot.
La sinceritat no és el pa nostre de cada dia, ni la bona literatura, tampoc: ho escric tal com ho pens, ara mateix, i no crec que me’n pugui penedir gaire. La manca de penediment és una forma de regressar als llibres de Josep Pla, i això pot passar en ben diferents moments de les nostres vides. No és cap càstig i sí que, tanmateix, exigeix una bona càrrega de descompressió de l’individualisme, o de renúncia a la solitud que podria durar cent anys, si no fos que és capaç de matar el més verro i la més guapa del poble en un ràpid instant de fúria i remor faulknerianes.
No acabaríem mai amb la feina de col·locació un poc exacta d’una obra tan prolífica, variada i exuberant.
Planificam a la ventura que s’ha de seguir llegint el senyor Pla. És impossible mantenir-ne un ordre, posem que fos, per exemple, un ordre cronològic o d’un estil semblant. No acabaríem mai amb la feina de col·locació un poc exacta d’una obra tan prolífica, variada i exuberant. Tampoc en trauríem una especial i més profitosa compatibilitat i comprensió. Pla és un clàssic que no admet experiments de simple diumenge a la tarda i, per tant, campa com vol pels intersticis esplèndids de les biblioteques que resisteixen i aconsegueixen de guanyar en la lluita diària contra la barbàrie.
Un perfil tan conservador com el seu i, no debades, crescut a l’escalf del senyor Cambó, i canviat de rosca matancera, diríem, en provar la mel franquista, sense mai llençar la moneda al cara o creu, ni renunciar tampoc al salvavides de fer veure que era espia, a les ordres del seu prou conegut i bon paisà, Josep Bertran i Musitu, a Marsella, així les coses, ¿qui no pensa en l’extraordinari del seu resistir escrivint gairebé sempre en català, i sent al mateix temps un col·laborador fidel de bona part dels guanyadors de la carnisseria civil de la guerra que va dar pas a una molt llarga postguerra i, per fi, a un canvi o transició que ell va poder contemplar i viure, fins a la seua extinció definitiva un 23 d’abril de 1981, a Llofriu?
Dos llibres de Josep Pla fan parlar més de Josep Pla que dels seus llibres. Però Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950 (Edicions Destino, Barcelona, 2022), és una perfecta immersió en el seu esperit, en aquest cas a través de la correspondència que va mantenir amb Joan Estelrich, l’assagista i polític també molt lligat a Cambó i a Joan March, i primer director que va ser, fins a la seus mort, el 1958, de la Fundació Bernat Metge, encara ben viva i amb les millors traduccions al català dels clàssics grecs i llatins. I La cendra de la vida. Narracions 1949-1967 (Edicions Destino, Barcelona, 2021), amb justificació i nota sobre l’edició a càrrec de Jordi Cornudella, és una revisió feliç i agraïda de les millors proses de l’inexhaurible i, precisament, tal volta per això, sempre estimat autor de Estat de la felicitat a Formentera (inclòs a Illes mediterrànies 1. De les Medes a les Balears, Llibres a mà, Barcelona, 1986).
Bartomeu Ribes
