Pedro Sánchez, president del govern espanyol, té la característica, com els gats, de caure sempre dret. Va aconseguir ser secretari general del seu partit amb tot l’aparell més pesant en contra, a través d’una campanya que va congriar tota mena de solidaritats (interiors i exteriors).
Va acabar amb el govern nefast d’en Rajoy i companyia i finalment ha aconseguit guanyar unes eleccions i fer el primer govern de coalició que hi ha hagut a l’Estat des de l’inici de la Transició. Entre mestral i xaloc, enmig de la turbonada, quan tot sembla que se’n va en orris, ell resisteix. D’això en diuen un animal polític.
Entre mestral i xaloc, enmig de la turbonada, quan tot sembla que se’n va en orris, ell resisteix. D’això en diuen un animal polític.
Ara s’ha cruspit tots els seus adlàters principals i ha canviat tota la ministralla del PSOE (tret dels dos que el partit consensua amb la Zarzuela: Defensa i Interior), bé substituint-los (quasi tots), bé canviant-los de ministeri (poquets). Per continuar sobrevivint. De moment, s’ha posat en mode preparar les eleccions d’aquí a dos anys.
No compta, emperò, que les eleccions d’aquí a dos anys només té una manera de guanyar-les: desmuntat l’ultranacionalisme espanyol (del qual, quan li ha convengut, ell mateix ha participat).
Seguint la tònica actual, ja pot canviar els ministres que vulgui, que el pròxim govern serà PP-Vox. Perquè això no passi, en aquests dos anys a venir, hi hauria d’haver el que Vicent Partal en diu “una gran catarsi”, que fes possible una sacsejada tan potent que la possible victòria de l’extrema dreta-extrema Espanya quedàs desactivada. I això, hi insistesc, passa per desmuntar l’extrema Espanya.
Si el PSOE vol guanyar les pròximes eleccions el millor que podria fer seria activar l’”agenda catalana” d’acord amb els principis més democràtics: avenir-se a un referèndum d’autodeterminació, posar data i pregunta, activar un pla per a les infraestructures no radials (començant pel Corredor Mediterrani), mentrestant disposar un finançament autonòmic just per a Catalunya, per al País Valencià i per a les Illes Balears, i alguns detallets més a tenir en compte.
Ara ho podria fer. Europa l’ajudaria, perquè arreu ja n’estan fins al capdamunt d’haver d’anar aguantant les rebequeries del nacionalisme espanyol. I desmuntaria l’extremisme que ve.
L’únic que hauria de fer, en Pedro Sánchez, és rebaixar el seu propi espanyolòmetre. Cosa que no sé si està en condicions de fer, o si en té la capacitat.
Nada nuevo ; otro pseudoartículo panfletario que sólo provoca vergüenza ajena.