Bernat Joan i Marí / Ha sortit no sé quina ministra del govern espanyol a dir que tenen la mà estesa al diàleg amb Catalunya el mateix dia que els seus eurodiputats han votat per aixecar la immunitat parlamentària a Puigdemont, Ponsatí i Comín i els seus fiscals han aconseguit que els presos polítics catalans perdin el tercer grau. Ja només faltava que en Pere Aragonès o na Laura Borràs patissin algun “accident”, o que algun dels seus jutges decidís ficar uns quants diputats electes del 14-F a la presó.
Quan hi ha una negociació, quan hi ha “mà estesa”, quan hi ha un mínim de bona voluntat, el primer que s’ha d’evitar és que l’altra part tengui el més mínim contratemps, la més mínima molèstia, senti la més mínima persecució. Quan es va posar en marxa el procés de pau per a Irlanda del Nord, en què l’IRA i el seu entorn i el govern britànic varen negociar la fi de l’ús de les armes i les bases per a una nova convivència, el primer que es va assegurar és que persones com Jerry Adams o Martin Mc Guiness no tenguessin ni el més mínim problema. Ni amb la justícia ni amb ningú. Perquè eren la part negociadora de l’altra part. I això que McGuiness tenia el grau de comandant de l’IRA! A cap jutge se li va ocórrer processar-lo per activitats terroristes, o a Jerry Adams per haver-li donat suport. Eren els negociadors de l’altra part. I, per tant, intocables.
A Catalunya, per a xinxa i ràbia de l’espanyolisme, no hi ha terrorisme, Puigdemont no és comandant en cap de cap grup armat. Només s’usen la paraula i les urnes. Amb la paraula i amb les urnes es derrota, elecció rere elecció, l’annexionisme espanyol. Al govern de l’Estat ara comencen a veure que hauran de negociar alguna cosa. Encara que no ho volen de cap de les maneres. I, en comptes de tractar amb exquisidesa l’altra part, la tracten a puntades de peu. Arrosseguen Europa per la merda (amb perdó) traient la immunitat a tres diputats que, tanmateix, no seran extraditats a Espanya, ni jutjats per en Marchena i companyia, ni perdran la seua condició de diputats al Parlament europeu. Ho fan per res. Només per poder treure un parell de titulars hooligans a la premsa cavernària de Madrid (que és tota sencera, sense pràcticament cap excepció). I el mateix dia treuen el tercer grau als presos polítics. Vaja “mà estesa”, senyora ministra! Això s’assembla més a una pistola al cap. Clar que, mentre no hi hagi mediadors internacionals, lloc neutral de negociació i llum i taquígrafs de la UE o de l’ONU, no hi haurà taula de negociació ni res que se li assembli.
Hi ha gent amb qui no es pot parlar Don Bernat,només entenen una llengua,una vaga general indefinida i l´Estat espanyol s´asseura a una taula de veritat.