Dues situacions més, de caràcter estrictament esperpèntic, relacionades amb la llengua. Una d’elles (la segona) verificada repetidament en les últimes setmanes; la primera, per verificar, però creïble. El simple fet que sigui creïble ja mostra en quina situació es troben els drets lingüístics arreu dels territoris de llengua catalana.
La primera, publicada, entre d’altres mitjans digitals, per Diari de Balears, diu que, en el cas de suposada violació d’una al·lota a Manresa, “el jutge ha obligat la noia a declarar en castellà per “respecte” als seus violadors, que no entenien l’idioma”. Contra els drets lingüístics tot s’hi val. Deu ser veritat, o no? He vist la nova publicada, però no l’he vist desmentida.
I ara anem a la segona, aquesta sí, com he dit abans, verificada repetidament. En els últims mesos, diversos servidors públics dedicats al manteniment de l’ordre han dit a algú que se’ls adreçava en català que ho fes en castellà, perquè ells són “l’autoritat”.
Dit d’una altra manera, el fet de ser “autoritat” sembla que, segons ells, els autoritza a conculcar els drets lingüístics dels ciutadans. Se suposa, idò, que ser autoritat et dona carta blanca per carregar-te els drets que siguin. Qui podrà dir res si un agent de l’ordre dona fals testimoni en un judici. O si ataca dos al·lots o dues al·lotes que van de la mà. O si fa sortir una persona de raça negra d’una fila de gent que fa coua. Ja se sap, sense haver de ser Niemöller, que es comença conculcant un dret i després se n’hi poden afegir, alegrement, d’altres. Tants a voler.
Ser agent de l’autoritat no només no dona capacitat a qui ho és per fer canviar de llengua algú que, a les Balears, al País Valencià o al Principat de Catalunya, fa servir la llengua catalana, sinó que l’obliga a respectar (i a fer respectar a qualsevol altra persona) el dret de parlar aquesta llengua.
Els agents de l’autoritat, precisament perquè són autoritat, tenen l’obligació de defensar i de fer complir els drets dels ciutadans. Tots. Inclosos els lingüístics.
Bernat Joan i Marí
El problema no es la lengua utilizada, el problema suele ser la mala educación, las exigencias y el tono con el que gente como usted, se dirigen a las autoridades. Usted no le puede exigir a un Policía Nacional o un Guardia civil que le hablen en catalán, simplemente porque puede que no conozcan el idioma.
Más que reclamar a alguien que le hable en castellano porque son la autoridad, será que le hablen en castellano porque el catalán no lo entienden. Empiece a ejercer la empatía que tanto reclama y deje de vivir amargado pensando que el mundo entero le persigue por sus ideas. Usted se lo guisa y usted se lo come, deje de buscar culpables.
Este pobre hombre ve agravios al llemosín suplantado mire a donde mire , y si no los ve , se los inventa . De hecho … vive de ello .
Dejad de repetir esa mentira. El castellano lo hablan menos de 48 millones de personas, así que está por debajo de las 20 lenguas más habladas en el mundo. Malayo, francés, bengalí, alemán, etc, son lenguas mucho más habladas. Por ejemplo, el mexicano, que tiene nada menos que 160 millones de hablantes, es mucho más usado que vuestro castellano. O también el colombiano, que lo hablan más de 50 millones de personas en todo el mundo.
Mexican shimoes,
En Estados Unidos, Australia, y Canada se habla ingles, igual que en Colombia, México, Venezuela, Cuba, etc..se habla español, te guste o no.
El español goza de muy buena salud y se confirma como la segunda lengua en importancia, en hablantes nativos después del chino mandarín, y en cultura y comunicación después del inglés”, sostiene el director del Instituto Cervantes, Luis García Montero.
El español llega en 2021 a los 500.000.000 de hablantes.
Y los paises Catalanes no existen, existen provincias españolas donde se habla ademas del castellano el catalan y punto.
Un saludo
No entenc, Jose, tenint el castellà tan bona salut, per quina raó us heu de preocupar per si s’hi deixen de fer algunes classes en alguns centres educatius. Quina nosa li fa, al castellà dels cinc-cents milions, una llengua com la nostra, amb a penes nou milions de parlants, dividida entre quatre estats i esquarterada dins el nostre estat mateix? Quin problema hi teniu, si ja hi ha tants milions? Tenint territoris arreu del planeta, què passa si perd uns quants milers de quilòmetres quadrats? En fi, no ho puc entendre.
Per cert, si a Mèxic es parla castellà, a Alacant es parla català, o no?
Es tan sólo un tema de educación de las personas si te hablan castellano contestas en castellano, si te hablan en catalán contestas en catalán, así de fácil.
Ya está bien de pancatalanismo en las escuelas para influir en nuestros hijos, enseñarles ibicenco , castellano e inglés y podrán ir por el mundo.
Pero no os esforceis más en el tema, nunca existirá la República CATALANA ni la independencia.