Menjar peix fresc s’ha convertit en missió impossible per a moltes famílies. D’una banda, la inflació ha fet encarir molts productes bàsics de la cistella de la compra i això ha fet que els consumidors hagin reduït la despesa en alimentació. L’exemple més sonat d’aquesta pujada de preus és l’oli d’oliva, però també afecta altres grups d’aliments com les verdures i les fruites, que redueixen la seva presència a les cuines de moltes cases. I si una cosa tenim clara és que el consum d’aquests aliments és imprescindible per mantenir una bona salut i reduir el risc de malalties cardiovasculars, càncer i obesitat.
D’altra banda, la manca de temps per dedicar a les tasques relacionades amb cuidar-se, com seria cuinar, també fa que productes com el peix perdin presència a les cuines de moltes llars. Si bé és cert que els darrers anys ha augmentat el consum d’espècies com el salmó, la dorada o el llobarro (de piscifactòria gairebé en la seva totalitat) per la seva practicitat a l’hora de cuinar-les, costa trobar qui s’animi a preparar plats amb altres tipus de peixos.
Certament, fer un salmó a la planxa o una dorada al forn no té gaire secret, però quan es tracta de cuinar molls, gerret o maire, la cosa canvia. I sí, per menjar bé i bo no fa falta que comprem roges, galls, raps o anfossos —que són boníssims!, no ens enganyem—, però que no estan a l’abast de moltes butxaques. I no per això hem de renunciar a preparar fantàstics guisats o arrossos. Ho podem fer amb peixos de menys “categoria” i sortir-ne ben airosos.
I no per això hem de renunciar a preparar fantàstics guisats o arrossos. Ho podem fer amb peixos de menys “categoria” i sortir-ne ben airosos.
Marina Ribas Torres
Si volem parlar d’alimentació en termes d’economia, salut i ecologia, potser ha arribat l’hora de replantejar-nos la nostra relació amb els productes de la mar i començar a investigar una mica sobre les espècies locals i receptes tradicionals. Ah, i perdre la por a escatar, esventrar i fer net peix, cosa que recoman moltíssim per practicar la presència o meditar una estona, ara que està tan de moda.
No puc fer altra cosa que animar-vos a visitar les peixateries del vostre barri o el mercat. Ara bé, com els horaris laborals no sempre ens ho permeten, també podeu anar al supermercat, on també trobareu peix local o de proximitat, salvatge i a molt bon preu. A més, us recoman també que si veieu espècies que no coneixeu o no teniu ni idea de com cuinar, ho pregunteu al peixater o peixatera que de ben segur us explicarà com treure’n profit.
Què trobam ara de temporada i a bon preu si volem evitar que ens quedi cara de salmó? Sardina, boqueró, cavalla (dita també verat), maire, sarg… I, per descomptat, tots aquells peixos que cauen dins la denominació de “morralla” o “peix de sopa”, dels quals podem aprofitar les molles per preparar, com el seu nom indica, sopes, arrossos i fideuades memorables. I és que hi podem trobar joies com rascasses, serrans, rates, malarmats, etc.
Per preparar un bon brou només necessitau peix de sopa net, aigua, sal i un bon sofregit de ceba, all, juvert i tomata. Si voleu donar-li més consistència al brou i convertir-lo en un àpat encara més nutritiu i saborós, podeu afegir-hi una picada d’ou dur i ametlla per aclarir-lo. Podeu degustar-lo amb unes molles dels peixos amb els quals heu fet el brou, unes llesques de pa fregit o bé un grapat de fideus o arròs.
Si hi ha una forma tradicional i molt avinent de preparar peix i que agradi tant a grossos com a petits és el peix frit. En Joan Castelló, a Bon profit!, explica les fórmules més habituals per fregir peix a casa amb èxit. Així idò, recomana que els peixos de pell forta com la bestina, el gató, el cassó, la mussola, rajada, etc. se sotmeti a un adob de llimó, pebre i sal. Abans de fregir-lo, se passa per farina i, una vegada cuit, s’adoba amb una picada d’alls i juvert i pebrera vermella.
Els peixos més grans, una vegada escatats i trossejats, els deixau amb sal una horeta perquè agafin gust, els passauper farina i els fregiu en oli abundant. Els peixos blaus, es deixen també amb un adob de suc de llimó, sal i pebre per treure’n la sang i que no tenguin un gust tan fort. Aquest mètode és ideal per fregir sardina, boqueró, cavalla, etc.
Per acabar, us deix amb una recepta ideal per aprofitar un peix de temporada de gust delicat i textura suau: unes maires fregides i el seu brouet que vaig trobar ahir a 4 euros el quilo.
Per a les maires arrebossades:
-1 quilo de maires netes: lloms, espina i cap a part
-Un ou gran batut
-Farina de ciuró, dacsa o blat
-Sal
-Oli d’oliva per fregir
Per al brou:
-Aigua
-Caps i espines de les maires
-Porro o ceba
-Una branqueta petita d’api
-Un manat de juvert
-Un allet
-Sal
En primer lloc prepararem el brou. Posam la cassola a foc viu amb un raig d’oli d’oliva i sofregim el porro, l’api, el juvert i l’all ben picats. Hi afegim a continuació els caps i les espines perquè agafin gust, ho ben salam i hi afegim l’aigua. Deixam coure uns 20-25 minutets. Quan el brou estigui llest, el colam i l’aprofitam per bullir-hi uns fideus o una mica d’arròs.
Mentres bull la sopa, fregirem els lloms de les maires. En primer lloc, els salam bé pels dos costats, els passam per l’ou batut i, finalment, la farina. Els fregim en oli ben calent i els deixam escórrer en un plat damunt un tovalló de paper.
Amb la sopa, el peixet i una bona amanida de lletuga ja tenim un àpat de temporada deliciós i ben econòmic.
Marina Ribas Torres
