El passat 11 de setembre vaig ser a la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium Cultural, a Barcelona, per exigir l’exercici ple del dret d’autodeterminació per a Catalunya. Bé, certament no era del tot clar el que es demanava en aquella manifestació multitudinària (tot i que ara, per als mitjans de la dreta espanyola, les més de cent mil persones comptades per la guàrdia urbana, són poca gent; veurem en la manifestació contra l’amnistia com la meitat són una gentada).
D’una banda, es reclama el dret d’autodeterminació, reconegut per l’ONU a les nacions sense estat. Bagatge constitucional espanyol, idò.
De l’altra, també es manté la reclamació de fer efectiu el que la gent va votar el primer d’octubre de 2017. Llavors Catalunya va exercir el seu dret d’autodeterminació -contra l’estat i tots els seus mecanismes- i va haver-hi un resultat clar, amb una participació suficient. Es tractaria, idò, segons aquest sector, senzillament, d’implementar el que llavors es va decidir. No queda clar, emperò, amb quins mecanismes.
També hi planava l’exigència d’amnistia (no es pot mantenir sota l’espasa de Dàmocles gent que, per a la majoria dels catalans, no ha comès cap tipus de delicte).
En arribar a la plaça on convergien les diferents columnes de la manifestació, vaig recordar Espriu i allò del “nom de cada cosa”. De sobte, la plaça havia estat rebatejada: ja no es deia Plaça d’Espanya, sinó Plaça Primer d’Octubre. Els oradors sempre s’hi varen referir així. I les plaques corregides així ho deien. Plaça Primer d’Octubre. Perquè el nom de cada cosa sempre forma part indistingible de l’imaginari col·lectiu. I del relat.
Com li hauríem de dir, a l’Avinguda que va de ses Figueretes fins al passeig de s’Alamera?
Per Bernat Joan i Marí
Mos mereixem que s’anomeni «Avinguda Bernat Joan»
En Vila tenemos una calle que se llama País Valencià, toda una falta de respeto hacia el estatuto de autonomía de la Comunidad Valenciana. Sería hora de normalizar dicha calle que se encuentra integrada dentro del resto de calles con nombres de comunidades autónomas de nuestro país.
Igual no ha de ser s’Avinguda Espanya, pero sí que toca preguntar per què en Bernat Joan, ex eurodiputat al Parlament Europeu i un dels principals escriptors nascuts a s’illa, no té cap carrer a sa seua terra. A jo no em cau bé sa meitat des callejero, ple de bisbes, sants i militars, però es mèrits són mèrits i aquí algú no ho està fent bé.
Home, s’avinguda espanya ha de quedar per renomenarse d’Agapito García Atadell.
Si mos posam així, Avinguda Mussolini o Avinguda Hitler, ja que varen ser els principals patrocinadors de sa guerra que es teus guelos varen guanyar. Ara bé, si teniu alguna idea de gent que hagi fet coses pel món i sigui eivissenca, igual està bé dir-ho.
Está clar que no tens ni puta idea de res, ni menos saps mirar sa wikipèdia.
Es que sa viquipèdia no és una font primària, que és una cosa que t’expliquen si pases per un institut o una escola. Es ‘historiadors’ que us heu format llegint a nes ex terrorista Txapote, ai, que volia dir Pio Moa, i anau fent referències que ni controlau, sou un chiste.
Aquí tots aquestos que parlau en plural als altres podeu anarvus a prendre pes sac. Ara digam, Bonet, a ón putes has llegit que es meus guelos varen guanyar sa guerra….. pero tú que merda saps, aixó té es mateixet rigor históric que si jo are digués que es teus guelos tengueren culpa a sa sanguerina des Castell.
A fer es trol s’ha de venir plorat de casa. Jo he comentat que en Bernat Joan té prous mèrits objectius com per tenir es seu nom a un carrer a sa seua terra. M’assalta un trol com tu parlant d’un torturador republicà diguent que Bernat no, que millor posar es nom d’un assassí republicà. Et record que es teus guelus varen guanyar sa guerra amb s’ajut den Mussolini i en Hitler i t’ofens i insultes. A vore, carrer per en Bernat, objectivament, sí o no? I aquí acabam.
Plaça, que no carrer, per BJR, no.
Els meus guelos deixals en pau.
Encantat d’acabar aquí.
Al cel sian, com es meus. Jo crec que sí que es mereix aquesta menció i per motius objectius, com qualsevol altre eivissenc. Bona nit.
Que no havíem acabat aquí?
Els meus guelos no guanyaren cap guerra, ja basta.
Si en vols més, tu dirás.
Tiene mérito verte volver a por más, como si no tuvieras suficiente..
Santa wikipedia bendita!
Ahora a qué mierda te metes???
Si ni en Freddy Mercury ni la Montserrat Caballé tenen nom de carrer, aquest home no es mereix ni el nom d’un camí de Sa Carroca a mes a mes es va canviar el nom i cognom original, Juan per Joan… Tampoc te cap mèrit, només vol separar pobles, i dins dels pobles els seus habitants. Salut i ànims