Una presidenta del PSIB, per Bernat Joan

Fa alguns dies vaig publicar, en aquest mateix Nou Diari, una columna demanant-me si era possible que hi hagués un president del Congrés dels diputats que fos del PNB. Resulta, emperò, que els atzars de la negociació del futur govern espanyol ens han brindat l’ocasió de comptar amb una presidenta del Congrés que ens cau prou més a prop: em referesc, naturalment, a na Francina Armengol, expresidenta del Govern de les Illes Balears i diputada del PSIB-PSOE. 

Les circumstàncies electorals derivades de les últimes eleccions generals espanyoles confereixen a na Francina Armengol la possibilitat de fer història. Que el català, el basc i el gallec es puguin fer servir amb normalitat al Congrés dels diputats pot ser la primera passa per intentar convertir el Regne d’Espanya en un model lingüístic igualitari. Actualment, a la Unió Europea, hi ha tres tipus, prou clarament diferenciats, de models d’organització de la pluralitat lingüística: el model jacobí, l’igualitari i el desigualitari no estrictament jacobí. 

El model jacobí és el d’aquells estats que només tenen una llengua oficial i que rebutgen l’oficialitat de totes les altres (els exemples jacobins per antonomàsia són, dins la Unió Europea, França i Grècia). Llavors tenim els models igualitaris, és a dir, el d’aquells estats que tracten en peu d’igualtat les seues llengües i totes són considerades oficials de l’Estat, i cadascuna oficial en exclusiva dins el seu territori (l’exemple més clar és Bèlgica, però, amb justícia, també hi podem afegir Finlàndia; fora de l’UE, hi tenim Suïssa o el Canadà). 

I llavors hi ha un model lingüístic que accepta l’existència (fins i tot oficial) de la pluralitat, però no n’accepta la igualtat. En són bons exemples Espanya i Itàlia. Al Regne d’Espanya, només n’hi ha, fins ara, una de considerada com a oficial de l’Estat, i diverses que són oficials a les seues respectives comunitats autònomes. Idò bé, potser al Congrés s’està posant la llavor d’un futur model lingüístic igualitari. Francina Armengol té el background personal per poder fer avançar les coses en aquesta direcció. 

Fer història amb la llengua, ja és una mica fer història. Però és que, ara mateix, hi ha ocasió de fer història amb molta més intensitat, si s’aborda finalment la qüestió dels drets dels pobles, en aquesta legislatura que encara no ha acabat de començar. 

BERNAT JOAN I MARÍ