Hi ha notícies que deixen sense paraules, que costen de creure; notícies que provoquen ràbia i molta impotència; notícies que al mateix temps, augmenten l’empatia i solidaritat cap a les persones que, directament o indirectament, són les afectades.
Notícies com, per exemple, deixar a pacients del servei d’oncologia de l’Hospital de Formentera sense consultes presencials és més que injust, indigne i discriminatori.
Notícies com la pèrdua d’especialistes del servei d’oncologia, la més recent, la del seu cap, el Dr. Sánchez Cerrato, tot i tenir la seva plaça de funcionari de carrera és una clara evidència que alguna cosa està fallant. No tenir prevista la seva substitució de forma imminent és manca de planificació.
Notícies com la contractació d’un/a professional per al servei d’oncologia per a d’aquí un mes i mentrestant enviar oncòlegs/oncòlogues de Mallorca és una burla, és un sense sentit que només allarga el drama dels pacients i de les seves famílies, que no resol el problema d’arrel i que, a més a més, augmenta el col·lapse d’altres àrees que estan al límit des de fa temps, com és el cas de l’especialitat de medicina interna de l’Hospital Can Misses, posant en risc la salut de més pacients, facultatius així com el rics de seguir patint més baixes de més professionals.
Notícies com que les metgesses i metges d’Atenció Primària de les Pitiüses i de la resta de les Illes Balears siguin qui més pacients hagin d’atendre de tot l’Estat (31’5% més que la mitjana nacional) és alimentar la precarietat i la inestabilitat laboral, és fomentar i ser còmplice de la decadència de la sanitat pública; és, en definitiva, un atemptat contra l’estat de benestar.
Notícies com que la Conselleria de Salut derivi més de 8.000 serveis mèdics (operacions, consultes i proves) a la sanitat privada per a reduir les llistes d’espera d’Eivissa i Formentera ratifica que la sanitat pública s’enfonsa degut a una pèssima gestió i manca d’interès per part dels màxims responsables.
Convocar una roda de premsa per defensar que “la sanitat d’Eivissa i Formentera gaudeix de molt bona salut”, és mentir i voler obviar la realitat, és passotisme i menysprear a pacients, professionals de la sanitat i a tota la societat en general. Sortir als mitjans de comunicació davant l’Hospital Can Misses i qui demani la dimissió de la gerent de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera, sigui un excàrrec de confiança de l’expresident Bauzá i un dels responsables de les retallades més grans en sanitat i educació de la història de la nostra Comunitat Autònoma, és jugar brut, és demagògia barata i repugnància infinita.
La solució a la intolerant i preocupant realitat que pateixen les Pitiüses en temes de sanitat pública (manca de professionals sanitaris en general, d’especialistes en oncologia en particular, llistes d’espera, …) és fàcil, és senzilla i es pot resumir en dos paraules: UNITAT I VOLUNTAT!
Per tant, tenim dret a exigir unitat i voluntat! i prou d’eludir responsabilitats amb excuses (vivenda, coneixements de les dues llengües oficials, …). Tenim dret a exigir unitat i voluntat! i prou de decisions inútils i inhumanes que juguen amb la salut i la vida de les persones. Tenim dret a exigir unitat i voluntat! i prou de vergonyoses confrontacions partidistes i/o personals, prou de penosos espectacles mediàtics per part dels qui governen i dels qui estan a l’oposició.
Tenim dret a exigir unitat i voluntat! i prou de bones paraules de recolzament cap els pacients i alabances cap els professionals de la sanitat quan el que calen són més fets i accions per a fer realitat les seves revindicacions i demostrar el respecte que es mereixen, que ens mereixem com a ciutadania. Tenim dret a exigir unitat i voluntat! i prou d’escalfar cadires, prou pagues estratosfèriques acompanyades d’ostentoses dietes i més incentius pels qui vetllen per la salut i ajuden a salvar vides (facilitar vivenda, hores per a docència, investigació, equiparació salarial a les Illes Canàries, …). Tenim dret a exigir unitat i voluntat! i dir prou a malbaratar sou públic en càrrecs de confiança per part de tots els governants (Govern, Consells, Ajuntaments) en comptes de, per exemple, destinar-lo a més recursos humans per a la sanitat pública o altres beneficis per a l’interès general (educació, justícia, cossos de seguretat de l’Estat, beques per als estudiants, …). Segons es pot consultar a la web institucional del Govern de les Illes Balears, només els càrrecs de confiança de la Conselleria de Salut i Consum, cada mes ens costen més de 600.000 euros (dietes a banda)!!! Per a més inri, entre aquests càrrecs de confiança hi ha el de la Defensora dels usuaris i usuàries del sistema sanitari públic de les Illes Balears amb un sou de més de 4.500 euros al mes (més de 57.000 Euros a l’any). Una retribució de la que no és per a res mereixedora mentre està mans plegades veient com s’expropien drets fonamentals dels pacients com són el dret a que les institucions sanitàries proporcionin una assistència digna o el dret al correcte funcionament dels serveis assistencials. Quina poca vergonya!
Sabem que el càncer no entén d’edat ni gènere ni estatus social; càncer és en realitat una paraula que inclou centenars d’afeccions diferents; és una temuda pandèmia de la que és difícil escapar i segons estadístiques, afectarà en algun moment de la vida a una de cada quatre dones i a un de cada tres homes; càncer és una paraula tabú però alhora coneguda i propera per a tothom; càncer és lluita física i mental pels qui la pateixen i pels qui estan a prop dels qui la pateixen, és diagnòstic precoç, és paciència, és reaprendre a viure, és recaiguda, és incertesa, és angoixa, és por, és escoltar i ser escoltat, és empatia, és dolor físic i mental, és valorar les coses realment importants que ens regala la vida; càncer és pèrdua de persones estimades; és prevenció, hàbits saludables, és també esperança, cura, optimisme, no rendir-se, és recerca, … és respecte màxim i acompanyament infinit.
Senyores i senyors polítics de tots “colors” i ideologies, polítiques i polítics que governen i també polítics i polítiques que estan a l’oposició: tenen una oportunitat per a demostrar quina importància li donen vostès a aquesta paraula, i, sobretot, quina importància i respecte mereixen per a vostès cadascuna de les persones que lluitaren en el seu moment, estan lluitant actualment o haurem de fer-ho en un futur.
Per a fer-ho, recordin, només dos paraules: unitat i voluntat! En cas contrari, tindrem dret a exigir les seves dimissions.
Marga Serra
Sant Antoni de Portmany
