Som català. Vaig néixer català, em sento, som i seré català.
No en contraposició a l’espanyol. En respecto el sentiment, però malgrat lleis i papers, jo soc diferent, ni millor ni pitjor, ni més llest ni més curt. Senzillament amb unes rels, una cultura i una manera de pensar que van pel seu propi camí i que anhelen seguir en pau i amb iniciativa pròpia; amb un bon veïnatge, amb les millors relacions comercials, però sense acceptar imposicions de ningú, i menys d’aquells que en la meua humil opinió, fa temps que han perdut qualsevol aparença d’honorabilitat esgrimint el sistema i modelant a la seua grenya jutges, fiscals i policies per a aconseguir doblegar un sentiment que, ho sento molt per vosaltres, ja no té marxa enrere.
És per això que a hores d’ara soc a Catalunya, per a aportar el meu petit gra d’arena i ajudar a que aquest diumenge 01 d’octubre, el meu poble, la meua mare i la meua germana, puguin exercir el dret a votar, el dret més important en democràcia, i ho facin en pau, en un dia festiu i històric que, de ben segur, marcarà un abans i un després. Així ho hauria volgut mon pare, malparit el càncer que se l’endugué, i així em sento jo en el deure de recollir el seu testimoni i seguir endavant a la recerca d’un futur millor. Un futur que per a mi vol dir tornar, tornar a Formentera, tornar amb els amics, amb la noia que m’estima, amb aquells que m’han acollit amb els braços oberts a banda i banda de les Pitiüses, la meua casa.
I treballar.
I viure estius e hiverns. Tardors i primaveres.
Deixant en el passat odi i desídia, perdonant ja des d’ara a aquells que no em vulgueu entendre i oferint-vos una conversa tranquil·la vora la mar que ens uneix.
NO TINC POR. NO TINC DUBTES. NO LI VULL MAL A NINGÚ, JA NO!
Sols tinc fe en un dia no gaire llunyà on l’exemple del que s’esdevindrà aquest diumenge sigui seguit per molts d’aquells que ara encara no ho podeu entendre.
Per David Valls Sànchez,
David Setbetes
Doncs ho sento macu pero si has nascut a Catalunya ets I siras espanyol t agradi o no. Tan espanyol con un andalus o un aragonés. Es matematic.
Jo vaix neixer eivissenc, em sento som i seré eivissenc i tambe spanyol, per Pep C.
Si, com tots sabeu, tenir un nou passaport no sempre implica renunciar a l’altre.
Clasismo, xenofobia, exaltación nacional, egoísmo. Tildan de democracia lo que es la destrucción de la base de la misma: el Estado de Derecho. Votar no es sinónimo de democracia, y lo hemos podido ver en la infinidad de regímenes dictatoriales en los que también se podía votar. Democracia es votar, pero sin romper un marco y unas reglas de juego que hemos construido y pactado entre todos. Reglas de juego que, por cierto, se pueden cambiar.
Vaig neixer a Eivissa, em sento eivissenc i català. No em sento identificat amb la Espanya de pandereta, flamenc i lolailo, no es la meua cultura, la que 4 de la elit de Madriz volen fer creure lo que es Espanya=Estropea( paraula molt eivissenca)
Poca gente se identifica con esa España ficticia y peyorativa que describes. Todos somos España. Te guste o no eres español. Eres libre de irte a vivir fuera de nuestro país si tan mal estás.
A veure Prou, qui ets tu per anar dient als altres què són? Això és el fonamentalisme espanyolista en estat pur. Molts tenim DNI espanyol, passaport espanyol i altre paperum de la mateixa calanya… i no som espanyols. Si no pots entendre això, necessites revisar quatre idees sobre la nacionalitat, xaval!