Tornam a tenir en marxa un programa que ja fa uns quants anys que funciona. I, tot s’ha de dir, amb un èxit notable. Em referesc al Voluntariat per la Llengua o Voluntariat Lingüístic. El programa consisteix a posar en contacte persones que estan aprenent català i que volen amollar-se a parlar-lo, però que, en aquesta societat nostra, tan desculturalitzada i deslingüistitzada, no tenen on practicar-lo, i persones que parlen català habitualment.
Així, s’estableixen parelles lingüístiques, que queden, de manera totalment autònoma, per compartir el nostre parlar. Es tracta, senzillament, de conversar a la vora d’un cafè, o fent una passejada per un lloc agradable. En un context informal, els uns ofereixen la seua destresa lingüística, materna o no, i els altres la van adquirint a mesura que sumen xerrades amb els primers. De l’experiència, no en tenc cap dubte, tothom en surt enriquit.
Fins enguany, el Voluntariat Lingüístic s’ha centrat fonamentalment a la ciutat d’Eivissa, gràcies a una fructífera col·laboració entre l’Ajuntament d’Eivissa i l’Institut d’Estudis Eivissencs. Aquí ja hi ha experiència en aquest programa. I es veu sòlidament consolidat. No tenc cap dubte que ja som a punt de tenir els primers aprenents fent de voluntaris. (Dit entre parèntesis: a Barcelona em vaig trobar el cas d’una aprenent que, no només havia esdevingut catalanoparlant habitual, i voluntària del programa, sinó que havia estudiat Filologia Catalana a la Universitat, i avui és professora de Llengua i Literatura Catalanes). No hi ha fita impossible per a qui se la proposa tossudament!
Enguany, la novetat és que el voluntariat s’expandeix. Ja no n’hi haurà només a la Vila d’Eivissa, sinó que també s’hi ha sumat l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia. Benvinguts al club! Ara es tracta de treballar per consolidar-lo, també, en aquest nou àmbit. I, en un futur esperem que no gaire llunyà, mirar d’expandir-lo a la resta d’ajuntaments de l’illa d’Eivissa. Per sumar nous parlants a la nostra llengua.
Ustedes, separatistas catalanes, lo único que van a encontrar aquí ,como respuesta de los josepins, es una gran coca soletjada.
Vostè no és més ignorant perquè no s’entrena.
Ingnorant de llibre
Bon article, Bernat. El voluntariat lingüístic és més necessari que mai per facilitar la pràctica de la nostra llengua als nous aprenents.