@D.V./ En el fons, les festes patronals sempre són iguals: missa solemne, petita processó amb les imatges de la parròquia, ball pagès i convidada d’orelletes i vi dolç. No obstant, que sempre sigui el mateix és un dels seus principals atractius, com quan ens expliquen una història que sabem com acabarà però ens encanta tornar-la a sentir. És l’etern retorn, que deia el grec Heràclit.
Les festes parroquials són una excusa perfecte per tornar a veure cares conegudes i saludar als vesins i, si s’és jubilat, és una manera de passar el dia. Així ho pensen na Maria Ferrer, na Maria Costa i n’Anna Marí, que avui han viatjat desde Sant Carles fins a Sant Francesc -tot un viatge!- per veure les festes del poble. Com que l’església de Sant Francesc de s’Estany és molt petita, no han pogut entrar a la missa i s’esperen tranquil·lament a l’exterior.
-Ens agraden els dies com aquestos -comenten amb un somriure- I després anirem a un restaurant de per aquí. Ens pot recomanar algun?
Desprès parlem dels seus vesins. Coneixen a Lluís Ferrer, col·laborador d’aquest diari, i la conversa ja funciona sola. De fet, els dies de feste consisteixen en això, en fer sociabilitat.
El ritual de tots els anys
La missa dura una hora exacta -el Bisbe Segura no perdona ni un minut- i, com és habitual, es treuen les imatges de la parròquia -Sant Francesc de Pàdua, un Jesús i una Verge- amb els obrers, representants de l’ajuntament i el Consell, i el Bisbe. No ha pogut assistir l’alcaldessa, Neus Marí ‘Berris’ i representa a l’ajuntament el regidor d’Urbanisme Javier Marí. Destaca, com sempre, el regidor d’Obres Públiques, Rafael Tur, que compareix amb un espectacular vestit blau amb reflexes metal·litzats.
En una escena pròpia d’Amarcord de Federico Fellini, o com si fos l’escena final d’Otto e Mezzo, la comitiva processonal avança solemne durant cent metres per la carretera de ses Salines, fa mitja volta i retorna a l’església. Els turistes fan fotografies i els clients del bar-restaurant Sanfran surten a la terrassa per veure l’espectacle.
Amb les imatges sacres guardades dins la parròquia, arriba el moment de repartir les orelletes -que provoquen autèntic furor-, el flaó i vi. Es realitza una petita mostra de doma menorquina i, posteriorment, ball pagès a càrrec del Grup Folklòric de Sant Jordi de ses Salines. El so de les castanyoles competeixen amb els click-click de les màquines fotogràfiques dels turistes. Les senyores que han vingut de Sant Carles somriuen satisfetes. Sí, és un dia extraordinari.
