Aquests dies una part dels sectors que encara no tenen gaire ben païda la qüestió de la democràcia, estan fent mans i mànigues per posar al mateix nivell l’agressió de l’exèrcit rus a Ucraïna i les maniobres de l’OTAN a l’Est d’Europa. I just pareix mentida que hom es vegi obligat a fer aclariments, quan la cosa és tan senzilla de veure (si no tenim la vista entelada per una ideologització furibunda i galopant).
Primera qüestió, òbvia i evident: qui està envaint Ucraïna, qui ha provocat la guerra, és Rússia. L’exèrcit rus bombardeja ciutats com Kíiv, Kharkiv, Mariúpol, etcètera. No l’OTAN. A Ucraïna, de moment, estan defensant-se de l’agressió. I ho fan amb força i coratge, tenint en compte la diferència entre els dos contendents.
Segona qüestió: l’OTAN no força Ucraïna a acostar-s’hi. És la majoria del poble ucraïnès qui vol entrar a l’OTAN i a la Unió Europea. Per mera decisió democràtica, els hauria de ser permès. De fet, gairebé tots els vesins europeus de Rússia volen entrar a la UE i a l’OTAN. Ahir varen demanar l’entrada a la Unió Europea Moldàvia i Geòrgia. Què deu passar perquè tots els que fan frontera amb Rússia vulguin ser de l’OTAN?
Tercera qüestió: la Unió Europea té un deute amb Ucraïna. Des de Brussel·les s’ha animat l’acostament d’Ucraïna, que realment s’hi vol integrar. Però no s’ha arribat a complir la integració. I, per tant, se’ls ha deixat a mercè del vesí totpoderós. La Unió Europea hauria de fer alguna cosa, per evitar la invasió d’Ucraïna per part de Rússia (vull dir alguna cosa més que anar proclamant el “No a la guerra!”). A veure què faran ara amb Moldàvia i amb Geòrgia, països que, de moment, només han rebut algun embat per part de Rússia (a la Transnídstria, els moldaus, i a Ossètia i Abkhàsia, els georgians).
Quarta qüestió: posar al mateix nivell l’OTAN i l’exèrcit rus constitueix, senzillament, un intent barroer d’emblanquinar la política expansionista de la Rússia de Putin. Recordem la guerra dels Balcans: aleshores, posar Sèrbia i les nacions que se n’havien independitzat al mateix nivell era una manera de ser al costat serbi. És a dir, al costat agressor.
Cinquena qüestió (i última, de moment): democràticament, només es pot acceptar allò que vulgui la gent. Què volen, la majoria dels ucraïnesos: ser neutrals, ser de l’OTAN i de la UE, ser aliats de Rússia? Que es faci un referèndum i que ho decideixin. Això val igual per als georgians, per als moldaus o per a qualsevol altre país que intenti decidir les coses democràticament.
Per Bernat Joan i Marí
