Quan el PP va clausurar la nefasta etapa en què havia estat liderat per Pablo Casado, un home amb escassa formació i poca habilitat política, alguns varen pensar, en aquesta formació, que havien fet un ou de dos rovells, mostrant una doble cara del partit.
D’una banda, esgrimirien la cara populista d’Isabel Díaz Ayuso, una política també amb formació escassa però amb carisma i pocs escrúpols, escorada cap a la dreta més rància i alhora més avesada als estirabots, i, de l’altra, mostrarien la cara més centrada, més democràtica, més regionalista, més constitucionalista al cap i a la fi, a través d’Alberto Núñez Feijóo.
En el seu moment, ja m’advertí algun amic gallec que això de Feijóo només era façana: que, en el fons, combregava amb els mateixos ideals que la tal Ayuso, però que tenia unes formes més presentables, almanco de portes enfora. Certament, acceptaven que el PP havia optat per aquesta doble cara per acostar-se electorat centrista (suposant que, a Espanya, n’hi hagi, d’electorat centrista) i per laminar el que poguessin a l’extrema dreta de Vox. Feijóo pescaria en el centre i Ayuso al costat més dretà.
Però les primeres passes -i, sobretot, les declaracions. Ai, les declaracions!- de Feijóo ja s’han encarregat de desmentir-ne el posat moderat. D’entre les que el desemmascaren, voldria remarcar el que ha dit sobre la immersió lingüística a Catalunya (o, més pròpiament, sobre el fet d’ensenyar en català a Catalunya): ha dit que al Principat hi ha “apartheid lingüístic”. El sistema educatiu de Catalunya sempre s’ha basat, precisament, en la voluntat més escrupolosa d’evitar la separació en funció de qualsevol condició social, inclosa la llengua. Per això no s’establiren dobles línies i que els progenitors poguessin apuntar els infants a classes en català o en castellà: això sí que hauria portat a l’apartheid lingüístic! Si hem de viure junts, ens hem d’educar junts. Aquesta va ser la màxima, des del principi. I això, sabent que menteix, ho nega Alberto Núñez Feijóo sense gota de vergonya.
De centrista, res. De moderat, res. De cara amable del PP enfront de l’histrionisme canyí, res. D’homologable als democristians europeus, res. De dialogant i bon jan, res. De constitucionalista, i aquí ho deixaré, res de res.
Estimado Bernat, mi cnsejo es que visites a un profesional,porque tus sandeces respecto a la independencia y otras estupideces inependentsitas es para que te lo hagas mirar-.