La pandèmia del 2020 ens va obrir els ulls. Ens va fer veure que el creixement constant i desmesurat no era el camí, sinó la mort de la nostra gallina dels ous d’or: Formentera.
Per fi, els hotelers, restauradors i l’empresariat en general va adonar-se que calia aplicar la màxima del «menys és més» per a conservar l’illa i llegar-la a les generacions venidores en comptes d’apostar pel model depredador que havia imperat fins llavors i que duia a la degradació de la nostra illa i de la seva principal font de riquesa: El turisme. Un turisme que ha de ser de qualitat i respectuós amb la nostra illa: Ni de borratxera, ni de luxe i narcotràfic.
Turisme i Habitatge
El turisme, idò, continua sent el motor econòmic de la nostra Pitiüsa del Sud. Per això, és d’agrair l’esforçada feina del molt honorable conseller insular de Turisme, que junt amb un reduït equip que va per feina i no de festa per Milà, acudeix a les fires del sector on no sols hi va a promocionar una illa tranquil·la vora la mar on els que només cerquen festa nocturna no són benvinguts, sinó que fa gala de les mesures socials que ha endegat com a titular, també, de la cartera d’habitatge.
Aquestes mesures contemplen el topall dels lloguers i la reconversió d’un ingent nombre d’apartaments turístics en habitatges per a tot l’any. Així, s’ha paralitzat la construcció de nous blocs d’HPO que ja no tenen cap sentit i, sobretot, s’ha evitat la destrucció de part de la pineda i el savinar d’es Pujols, població on s’ha aplicat una moratòria de mig segle prorrogable cent anys més que evitarà la innecessària construcció de noves places turístiques mentre s’ha decidit apostar definitivament per la recuperació d’espais verds i per la prohibició dels apartaments prostíbul i els locals que no respectaven les normatives comunitàries de remors i propiciaven el tràfic d’estupefaents.
En aquest sentit, s’ha aturat també la construcció de les ‘villas’ de cartró pedra amb soterrani discoteca que destrossaven el paisatge i que només s’empraven a l’estiu i malbarataven l’aigua, escassa i de tots, amb les seves piscines sovint Il·legals i sempre innecessàries en una illa rodejada de mar, amb quilòmetres i quilòmetres de platges on nedar i una piscina municipal que ofereix servei a tothom.
Així mateix, animats per la recuperada ànima social que emergeix de la comunitat illenca i totalment compromesos amb l’erradicació del problema de l’habitatge en sintonia amb les noves polítiques del conseller, els hotelers han reconvertit part dels seus establiments per a disposar dels allotjaments necessaris per a les seves plantilles. Unes plantilles que s’han ajustat perquè ara ja no se cerca el màxim benefici a base de l’explotació humana i del territori, sinó la generació de beneficis coherents i que reverteixin en el benestar del conjunt dels formenterers i no en l’enriquiment de quatre ‘senyoritos’ a risc de formigonar i destrossar el darrer paradís de la Mediterrània.
Benefici equitatiu i universal
Els beneficis generats pel turisme es reparteixen entre tota la població en una distribució equitativa on tothom en surt beneficiat perquè tothom col·labora en proporcionar una excel·lent experiència al turisme familiar, que en l’actualitat conforma un 95% dels visitants que venen a Formentera durant gran part de l’any gràcies a l’extinció del model de sol i platja, un model que ha deixat pas a una oferta basada en el lema «Visc a una illa tranquil·la», sense party boats il·legals i sense el molest oci nocturn, que per fi va desaparèixer de les suposades i fraudulentes enquestes que cercaven manipular el rebuig general de la població vers aquestes detestables i molestes activitats. Qui vol marxa, pot gaudir dels concerts a les places i del cinema a la fresca en versió original subtitulat a la nostra llengua: El català.
Qui desitja més gresca, millor que no vingui. Però si ho fa, disposa de servei de barques nocturnes cada mitja hora per a anar a desfasar a Ibiza, on ben segur que hi trobarà totes les discoteques, festes i drogues que necessiti per a experimentar el que significa carregar-se una illa. Exemple del que nosaltres, formenterers, NO volem que succeeixi a la nostra terra.
Educació i Llengua
L’empresariat local, mobilitzat a través de la Pimef i amb l’esforç continu d’una gerència sempre implicada amb l’illa i la nostra llengua, ha impulsat programes especials d’aprenentatge del català per als treballadors forans, de manera que qualsevol que vagi a fer un àpat, al supermercat o a qualsevol altre servei, pugui ser entès i atès en la seva llengua, a més de l’italià, el castellà, l’anglès i allò que parlen els gavatxos, entre altres idiomes.
Política i Educació van també de sa mà. El partit nazix ha set il·legalitzat a escala balear i estatal, i els seus líders condemnats a desenvolupar feines de neteja del litoral i a col·laborar en tasques humanitàries com ara l’atenció als joves migrants, alguns dels quals han set beneficiaris de les beques d’estudis de les que ja gaudeix el jovent formenterer. Uns estudis que els permetran formar-se com a persones i com a professionals i que en un futur no gaire llunyà revertiran en el benestar d’una societat illenca encara més ben preparada per a afrontar els reptes de l’agenda 2030.
Patrimoni, Memòria i Cultura
Pel que fa al Patrimoni, d’una vegada per totes s’ha remodelat el Mollet d’es Caló!, una cosa que semblava impossible i que s’ha materialitzat al mateix temps que es recuperava íntegrament la totalitat del patrimoni saliner i s’establia es Campament com a espai de recuperació de la Memòria Democràtica, de manera que joves i no tan joves coneguin directament els crims comesos pels feixistes seguidors del vell genocida en l’antic camp d’extermini, ara transformat en un lloc on tothom pot prendre contacte amb la història de la dictadura criminal que assolà les nostres terres i la nostra gent durant més de quatre dècades i es tanqui així el cercle del record i homenatge a aquelles i aquells que lluitaren perquè avui visquem en democràcia i el concepte de llibertat esdevingui pur. No la tergiversació interessada que en feia la pallassa histriònica i lasciva aquella que governà la comunitat messetària abans de ser empresonada junt amb el seu concubí per frau a hisenda i per homicidi premeditat de centenars d’avis a les residències durant els pitjors moments de la covid.
Tanmateix, i sense deixar de banda la Fira Intercultural com a eix vertebrador i de reconeixement de les persones de tots els orígens que ens acompanyen en el nostre dia a dia a Formentera, des de la màxima institució insular, en aliança amb l’Obra Cultural Balear de Formentera, s’aposta decididament per la Cultura i les Tradicions pròpies, donant un nou impuls a les colles de ball pagès i a la promoció de la glosa i el cant redoblat entre els escolars dels centres educatius de l’illa.
Formentera Starlight
També el nostre cel lliure de contaminació lumínica és el nostre patrimoni.
Per això s’ha donat un vital impuls al programa ‘Formentera destí turístic Starlight’, un programa que aquest 2026 viurà l’esdeveniment astronòmic més important en el que duem de segle: L’eclipsi total de sol que podrem gaudir millor que a qualsevol altra banda del món el pròxim dimecres 12 d’agost.
Per a aquesta cita històrica, l’àrea de Turisme, comptant amb l’assessorament de l’Associació Astronòmica de Formentera i el suport d’hotelers i la resta del sector turístic, ha presentat tota una setmana d’activitats adreçades a la població resident i a aquells que ens visitin on s’inclouen observacions amb telescopis des de diversos punts de la nostra geografia, activitats de danses de la lluna i el sol, així com recorreguts nocturns a la llum dels estels.
Totes les activitats, per descomptat, coordinades i tenint en compte que s’haurà de regular l’accés de visitants a l’illa durant aquells dies per a evitar indesitjades aglomeracions als penya-segats d’es Cap i cala Saona que podrien resultar perillosos si no es respecten les mesures de seguretat i les esteses de pal i corda.
A més, s’ha establert un Pla Especial de Mobilitat, amb l’augment puntual de les línies de transport públic per a evitar la saturació de les nostres vies en tot el ponent de l’illa, que serà la zona des d’on es podrà observar més nítidament el fenomen astronòmic que lluna i sol ens regalaran coincidint gairebé amb el sol post.
Carreteres i serveis
Avui dia, a la nostra illa podem conduir sobre unes vies perfectament asfaltades gràcies a l’acció tant del diputat com del senador per Formentera, que amb el suport de totes les formacions del plenari i la imprescindible aprovació del Consell d’Entitats, han lluitat per a aconseguir els fons necessaris per a la nostra illa amb l’estreta col·laboració de l’executiu autonòmic i de Madrid, ciutat on per fi han après a diferenciar entre Formentera i Fuerteventura i a dotar ambdues ínsules d’un finançament just per al seu correcte desenvolupament.
Aquest finançament que no sols ha permès la reforma integral de les nostres vies, sinó també el retorn i nou establiment dels serveis balears i de l’estat que necessitam i ens mereixem els residents de Formentera, considerats ciutadans de primera com la resta de ciutadania de la recentment creada confederació d’estats ibèrics conformada pels Països Catalans, Euskal Herria, les Castelles, Andalusia, Portugal, Galícia, Andorra, els territoris africans de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla, així com el Sàhara Occidental i Gibraltar com a estats independents lliurement associats.
El Parc Natural i la Muntanya de la Vergonya
Menció a banda mereix el Parc Natural de ses Salines, on s’ha recuperat el 100% del sistema dunar, s’hi han clausurat i desmuntat tots els bitch clubs que embrutien la zona i només s’hi pot accedir a peu o en bicicleta i respectant les passarel·les de fusta així com la fauna i la vegetació, principal motiu de conservació d’aquest espai on, per fi, es regula el nombre de visitants per a garantir la preservació de la natura i no el negoci de quatre fariseus.
Una altra fita mediambiental assolida ha set gràcies a l’optimització del reciclatge dels fems i a la progressiva disminució de la generació de residus d’obra, accions que han propiciat que el munt de deixalles i runes conegut com la Muntanya de la Vergonya d’es Cap, s’estigui reconvertint en un immens pulmó verd, amb una especial cura per les varietats vegetals autòctones i el reaprofitament energètic del gas metà generat pels residus convenientment encapsulats en el seu subsol.
El nou parc duu el nom del director insular de Medi Ambient i Mobilitat, home íntegre entre els homes nomenat també fill honorífic de Formentera en agraïment als seus ingents esforços en pro de la millora paisatgística i eco-ambiental de la nostra illa, els seus illots i la reserva marina integral que rodeja el nostre litoral i que ha permès la recuperació de moltes espècies, la total protecció de la posidònia i la reintroducció del vell marí a partir d’una desena d’exemplars donats pel poble algerià en agraïment al tracte rebut pels migrants que han arribat en pastera a les nostres costes en temps de l’anterior executiu corrupte, un govern demencial que es quedava amb els beneficis del gas natural i que ha set convenientment desplaçat per una nova coalició d’esquerres i laica que està revertint la dramàtica situació que es vivia en aquell país, aconseguint estabilitat econòmica i ocupació laboral per a famílies i jovent, que ja no es veuran obligats com fins ara a travessar la mar vers Europa a la recerca d’una vida millor.
Mobilitat
Quant a la Mobilitat, el parc de rent a car ja és totalment elèctric, així com el transport públic i la gran majoria de vehicles particulars, que es poden recarregar de franc gràcies a les nombroses pèrgoles solars instal·lades en edificis i damunt els ombralls de tots els aparcaments que proporcionen energia neta als centenars de punts de càrrega elèctrica instal·lats arreu de l’illa.
El Formentera.eco ha resultat ser tot un èxit i un exemple per a la resta de les Illes Balears i més enllà, amb una reducció de més del 90% dels vehicles que venien de fora gràcies a l’òptim funcionament del servei d’autobusos, que ha triplicat línies i adaptat els horaris a les necessitats reals tant de treballadors com de qui ens visita.
Així mateix, la millora de les vies de Formentera ha anat acompanyada també de la disposició d’una extensa xarxa de rutes verdes per a ciclistes i excursionistes aprofitant els nombrosos camins de l’illa, que han tornat a ser d’ús públic una volta s’han llevat les barreres i tanques il·legals que alguns propietaris havien instal·lat sense cap mena de permís ni del Consell ni de la resta d’habitants de l’illa.
Ha calgut fer molta educació al respecte, i imposar dures sancions als incívics, és ver. Uns sous que s’han invertit en nova maquinària i una brigada més àmplia dedicada al manteniment de totes les rutes i camins.
Port i estany des Peix
D’altra banda, l’autoritat portuària (APB), ara sí compromesa amb la nostra illa tot deixant enrere els nombrosos escàndols de corrupció que havien afectat les seves directives anys enrere, ha prioritzat els aparcaments per a residents a l’illa i els amarraments socials, cedint al Club Nàutic de Formentera la gestió dels dos pantalans del port, cosa que ha permès que l’estany des Peix esdevingui zona lliure d’embarcacions, excepte una trentena dels tradicionals llaüts de pesca.
L’estany ha esdevingut, així, un punt privilegiat del Parc Natural, amb un magnífic observatori d’aus situat on hi havia el famós «Golden Gate», l’enorme i antiestètic pont que connectava el marge amb els pantalans, i que ara s’han reconvertit en un espai dedicat a la natura on poder observar la cada volta més extensa colònia de flamencs així com d’altres aus i peixos que han retornat a un paratge aquàtic que antigament la vilesa humana i els xàrters il·legals havien malmès i contaminat.
Esports
La segona fase de renovació de les graderies del Municipal de Sant Francesc ha permès que més de dos milers de seguidors puguin gaudir dels partits de la SD Formentera a cobert.
El nostre club ha fet del futbol un punt de trobada i unió dels formenterers de sempre i dels nous formenterers, fomentant valors com la companyonia, la solidaritat i l’aprenentatge com a persones i esportistes de tots els integrants de les diverses seccions del club, des dels més petits passant per l’equip femení i el primer equip.
Continuam militant a tercera RFEF. Però l’any passat, a la Copa de l’Indigne, vam arribar a semis tot perdent amb el Barça als penals. Això sí, a quarts ens vam desfer del Madrid amb un Hat-trick de n’Alberto Górriz que va donar la volta al món. Aupa Euskadi!
Pel que fa a la Mitja Marató Illa de Formentera, ara es diu igual, però es disputa als afores de Benidorm, al País Valencià. Així s’eviten talls de carretera i la degradació del medi.
A més, el que veritablement causa afició, sobretot entre els més joves, és el tir amb bassetja, amb una nova pedrera de campions que competeix en èxits i medalles amb un altre esport ben tradicional de la nostra illa; el Judo.
Marge de millora
En el seu missatge de Cap d’Any, el president del Consell ha reconegut que malgrat els grans avenços experimentats aquests darrers anys, encara hi ha coses a millorar a la nostra illa.
Així, s’ha compromès a dedicar totes les seves energies i les del seu equip de govern, en col·laboració amb la resta de formacions del plenari, a assolir noves metes com la creació d’una nova seu de la UIB en comptes de jutjats inùtils, més inversió en el sistema de la bassa de rec per a arribar a tota la zona d’es Cap i la celebració d’un referèndum vinculant per a dotar de més autonomia a l’ens local dels Virots de l’altiplà de la Mola.
En paraules seues: «Anam pes bon camí, però encara ens resta marge de millora!».
És per això que des d’aquestes línies, un humil servidor vol brindar amb tots vosaltres per un excel·lent any 2026. Per totes les bones notícies que ens acompanyaran aquests pròxims 365 dies i l’esplendorós esdevenir que ens espera.
AMUNT FORMENTERA!
