Aquest estiu, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha fet un gest de bona educació envers una bona colla de conciutadans nostres: felicitar el dia de la independència a diverses nacions americanes.
Varen començar amb el 250 aniversari de la independència dels Estats Units d’Amèrica (una data rodona), el passat quatre de juliol. Curiosament, des de la Delegació del Govern, sembla que no els concediren permís per dur a terme una concentració davant el consulat dels Estats Units a Palma.
La independència dels Estats Units, evidentment, va constituir un far per a la resta d’independències americanes. I el seu exemple, un parell de segles després, va acabar desembocant en el Dret d’Autodeterminació, globalment acceptat (si més no de boqueta). En aquella independència, hi va haver un home nascut a Ciutadella, per tant ciutadà de les Illes Balears, que hi va tenir un paper destacadíssim: Jordi Ferragut Mesquida. El seu fill, David Glasgow Ferragut, va ser el primer almirall de la marina dels Estats Units.
Seguint el gest de bona educació, l’ASM ha felicitat també l’aniversari de la independència de l’Argentina (210 anys) i la del Perú (205 anys). Sobretot en el cas de l’Argentina, el pes català hi va resultar considerable. Per posar un exemple, l’himne de l’Argentina és cosa de catalans: lletra de Vicent López i Planes i música de Blai Parera.
Oíd, mortales, el grito sagrado:
libertad! Libertad! Libertad!
Oíd el ruido de rotas cadenas
ved el trono de la noble igualdad.
Les restes de Felip V es devien revoltar dins la tomba. El comte-duc d’Olivares devia salivar escumera per la boca momificada. Tota la Inquisició es devia alçar des de l’Avern.
