Per Bernat Joan
Som en dies preelectorals, i hi haurà molts interessos perquè, mentre el dit apunta la lluna, oblidem la
lluna i ens mirem només el dit. De moment, n’he observat dos de molt clars -i molt emocionals- durant
aquestes últimes setmanes, un a la dreta i l’altre a l’esquerra. A la dreta, s’han apropiat del dit de Sebta
(Ceuta, per als castellans), amb una suposada invasió que posava en perill la “plaza” del nord d’Àfrica. El
dit de l’esquerra han estat els denonaments i, en sentit més ample, la qüestió de l’habitatge (sovent dit
vivenda).
En una política hooliganesca (i, per tant, purament emocional) com la que patim, no és estrany que molta
gent es quedi mirant el dit. No hi fa res que mantenir Sebta i Malilya (Tamlilt, en amazic) siga una
sangonera per a les arques públiques (per nacionalisme pur i dur), ni que les relacions de la dreta amb el
Marroc siguin igual que les que hi té el govern liderat pels socialistes, ni cap altra consideració racional.
Tampoc no hi fa res, a l’altre cantó, que liderin el moviment els que han omplert Barcelona i altres gran
ciutats d’expats (que han fet pujar astronòmicament els preus dels lloguers i de la compra d’habitatge), els
que han agreujat, precisament, el problema de la vivenda. Ressuscitar Ada Colau a redòs d’això,
particularment, només em produeix atacs d’hilaritat (pens que ja he superat del tot qualsevol màcula
d’indignació).
A Eivissa, a les Illes Balears, hauríem de deixar de mirar absurdament el dit, i fixar-nos en allò que afecta
els nostres recursos (és a dir, la nostra possibilitat real de solucionar els problemes que tenim plantejats),
és a dir, en el REB. N’ha dit res, algú, de Règim Especial per a les Balears, ni, encara molt manco, d’un
possible Concert Econòmic per a les nostres illes? Veure qui en parla i què en diu ens podria donar moltes
pistes sobre què ens pugui convenir votar. Tret que anem a les eleccions com qui se’n va a l’estadi.
