Paraules nostres: Nebots i neboders, per Joan Albert Ribas

Els mots nebot i neboda, és a dir fill o filla d’un germà o d’una germana, provenen del llatí NEPOS, NEPOTIS, que tenia el mateix significat, forma que en italià ha donat nipóte i en francès neveu també amb el mateix ús.

Curiosament els nebots i les sogres han estat els graus de parentiu més maltractats per la cultura popular, fixau-vos en aquestos refranys referents al tema que tractam:

-“A qui Déu no dóna fills, el diable dóna nebots” o

–“Nebots per hereders, de bo no esperis res”, que són dos dels molts d’exemples que hem extret del nostre refranyer.

Nebot és, així mateix, un llinatge documentat a diverses comarques de parla catalana, llengua en la qual n’hi ha molts que fan referència a partentiu, recordau: Cosí (escrit molt sovent Cusí), Fiol (que ve de Fillol…)  i és també un motiu molt eivissenc, lligat normalment al llinatge Ribes/Ribas.

També és un derivat culte de la mateixa paraula llatina la forma nepotisme (del baix llatí NEPOTISMUS), que és el favoritisme polític i econòmic cap als parents (cap als nebots, en l’origen de la paraula) i, per extensió, qualsevol abús de poder comès a favor de parents i amics.

Malauradament, en l’àmbit de les relacions familiars s’estan perdent a Eivissa i Formentera moltes paraules que, anys endarrere eren ben usuals, com la que explicaré a continuació.

Un neboder o una nebodera són el fill o la filla d’un nebot o d’una neboda. També en alguns llocs es fan servir les formes sinònimes renebot i reneboda.

És una paraula encara usual al català de les Pitiüses, sobretot al de la pagesia, on les relacions familiars encara són més estretes, més intenses, però en clara recessió.

He sentit a dir algunes voltes de neboders i neboderes que es fan càrrec d’un blonco (paraula també en desús en la llengua catalana d’Eivissa i Formentera, variant de l’oncle usual en altres zones) o una tia de son pare o sa mare, fadrins o vidus sense familiars més directes, i se’n cuiden durant la seua vellesa.