Els ciutadans s’organitzen. L’esclat de noves formes de consum

@D.V: “Agafa la teva factura d’Endesa i dóna-li la volta. Ja veuràs quina sorpresa et portes”, em comenta Jordi Salewski, un dels impulsors de Som Energia. Confesso que mai havia mirat el dors de la factura de la llum -de fet, en l’únic en que m’hi fixo és en la quantitat a pagar- i quan ho faig, descobreixo tot un univers. A la part superior veig uns diagrames en els que se m’indica la procedència de la electricitat que he consumit -31% renovable, 19% nuclear, 17% gas natural, etc…-, l’impacte ambiental del meu consum -consumeixo 0’36 kilograms de diòxid de carboni- i, al final, un llarg llistat d’empreses que desconec.

“Es tracta de totes les empreses energètiques a qui lis pots contractar el subministrament elèctric”, diu en Salewski. I jo que pensava que a Eivissa no teníem altre opció que Gesa-Endesa, però no és així. “Molt poca gent sap que el sector elèctric està liberalitzat. El procés va ser el mateix que el de la telefonia. Els cables són de Telefónica, però tu pots contractar a Vodafone o Jazztel. Amb l’energia passa el mateix. Encara que el cablejat sigui d’Endesa, el consumidor pot triar la companyia que vulgui”.

El repte de trencar amb Endesa
El consumidor, per tant, pot triar, i si el que vol és consumir un 100% d’energia neta i renovable pot optar per la cooperativa Som Energia, una iniciativa que va començar a Catalunya i que en Jordi Salewski està impulsant a les Pitiüses. “Canviar-se de companyia no és complicar-se la vida. No hi ha canvi de comptador. Ningú et visita. Només has de fer la substitució per internet i, al mes següent, t’arriba la factura nova”.

El canvi es pot fer a través del web oficial de Som Energia. Pel sol fet de triar-la, el consumidor ja es converteix en soci cooperativista de l’empresa. Qui vulgui formar part posa un capital de 100 euros, uns diners que li seran retornats en el moment que la vulgui abandonar. Tots els socis tenen la garantia de que rebran energia neta i procedent de les renovables. També, a través de la seva web, poden comprovar les inversions  que es realitzen amb el capital social i, en tant que cooperativista, formar part de la presa de decisions.

“En aquests moments, Som Energia hem acumulat un capital social de tres milions d’euros que s’estan invertint en la instal·lació de sostres solars i la construcció d’una planta de biogàs”, comenta en Salewski.

Banca ètica i cooperatives de consumidors
Aquest només és una exemple d’una nova tendència que està en alça: la del consumidor responsable, el consumidor amb consciència de ser-ho, el consumidor inquiet que no es conforma amb la primera opció que li ofereix el mercat i que en cerca de noves i que siguin més convenients tant per a ell com per a la societat.

Un altra proposta és el de la banca ètica -tot i que sembli un oxímoron, existeix-. El model més conegut a Espanya de banca ètica és Triodos Bank, tot i que també existeix l’opció de Fiare, una cooperativa de crèdit ètic que va començar l’any 2005. Sonia Torres és una eivissenca que participa en aquest projecte que té algunes diferències bàsiques respecte un banc convencional.

“A Fiare, per exemple, no donem crèdits per comprar-se un pis perque considerem que els recursos són limitats i no es pot incentivar un consum irresponsable”, comenta Sonia Torres. No obstant, Fiare sí que dona crèdits, però a projectes amb unes característiques particulars: “S’ofereixen crèdits a les cooperatives de vivenda i es financien totes les iniciatives encaminades a la propietat compartida”.

Aquest concepte, el de la propietat compartida, també el trobem en altres projectes que s’estan impulsant a Eivissa. Sonia Torres forma part d’una associació d’agricultura ecològica que subministra productes a cooperatives de consumidors. Una vegada a la setmana ofereixen les seves cistelles de productes a tots aquells que les han sol·licitat. Els productes, a més, són sempre de temporada. “Defenem la proximitat per reduir la petja ecològica, i també reclamem el retorn a la costum de consumir productes de temporada. Les cistelles que ara oferim contenen vuit kilograms de producte a 15 euros, i hi podem trobar carabassa, patata, porro, bleda, ceba tendre, pinya de col, col, carxofes, kiwis, pomelo, taronges…”.

Aquesta proposta està guanyant seguidors i es plantegen noves iniciatives com la de suprimir els diners es aquestes transaccions i substituir-les pel troc o per una eco-moneda. Però les cooperatives de consum no són la darrera passa, encara hi ha més: “Volem formar una cooperativa de vivendes. Considerem que Eivissa, pel tipus d’illa que és, pot ser un lloc perfecte per aquesta mena de projectes. És un lloc petit, on la gent es coneix, tot està a prop i és fàcil organitzar-se”.

I això tot just està començant.