Hi ha una idea que ha acompanyat tota aquesta legislatura i que resumeix bastant bé la manera com entenc la responsabilitat de governar: preparar Eivissa per als reptes que ja tenim al davant.
Una administració no pot limitar-se a gestionar el dia a dia. Té l’obligació d’anticipar-se, de planificar i de prendre decisions que, moltes vegades, només mostraran tots els seus efectes amb el pas dels anys. Aquesta és, probablement, la principal responsabilitat de qualsevol govern.
Eivissa és una illa que continua generant oportunitats. Cada any milers de persones ens visiten, moltes decideixen establir-hi el seu projecte de vida i la nostra economia continua demostrant una enorme capacitat de creixement. Però aquest mateix èxit també ens obliga a afrontar nous desafiaments.
L’habitatge, la mobilitat, la protecció del territori, la sostenibilitat dels serveis públics, la gestió dels residus o la qualitat de vida dels residents formen part d’una mateixa realitat. No són problemes independents. Estan íntimament relacionats i exigeixen una visió global.
Per això, durant aquesta legislatura, hem intentat canviar una manera de governar basada massa sovint en la improvisació per una altra sustentada en la planificació i en les dades.
No es tracta de prendre decisions perquè siguin populars. Es tracta de prendre-les perquè siguin necessàries.
Aquest canvi de filosofia explica bona part de les actuacions impulsades des del Consell.
La regulació de l’entrada de vehicles, el desplegament del nou contracte de transport públic, la creació del Servei d’Intel·ligència Turística, l’elaboració del primer Pla d’Intervenció d’Àmbit Turístic, la lluita contra el lloguer turístic il·legal o les actuacions destinades a incrementar l’oferta d’habitatge responen, en realitat, a una mateixa manera d’entendre el govern de l’illa.
No són mesures aïllades.
Formen part d’una estratègia comuna: ordenar el creixement perquè Eivissa continuï sent una illa d’oportunitats també per a les pròximes generacions.
Els primers resultats comencen a confirmar que aquest camí és l’adequat.
Avui sabem que la regulació de vehicles ha contribuït a reduir els desembarcaments durant la temporada alta. També sabem que el transport públic registra xifres rècord d’usuaris gràcies a una xarxa molt més àmplia i eficient. I sabem que les actuacions contra l’oferta turística il·legal han permès eliminar més de 18.000 places irregulars i reduir la pressió humana sobre l’illa durant els mesos de màxima afluència. Per primera vegada, moltes de les decisions adoptades poden avaluar-se amb dades objectives i no només amb percepcions.
Però governar Eivissa significa molt més que gestionar la mobilitat o el turisme.
Significa continuar invertint en infraestructures esportives, culturals i educatives; transformar espais com Sa Coma perquè es converteixin en un gran centre de serveis públics; recuperar indrets emblemàtics com Cala d’en Serra; reforçar les polítiques socials o afrontar amb responsabilitat un dels grans debats ambientals dels pròxims anys, com és la gestió dels residus.
També significa continuar reclamant la implicació de totes les administracions.
Hi ha qüestions que cap institució pot afrontar tota sola. L’accés a l’habitatge, l’atenció als menors migrants no acompanyats, les infraestructures de l’Estat o el finançament de determinats serveis exigeixen una resposta coordinada i un compromís compartit.
Per això sempre he defensat que governar també és dialogar i cooperar.
No existeixen solucions simples per a problemes complexos.
I, probablement, aquest és un dels principals aprenentatges d’aquesta legislatura.
Els grans reptes d’Eivissa no se solucionen en un sol mandat ni amb una única decisió. Requereixen constància, planificació i la capacitat d’arribar a acords que vagin més enllà de les diferències polítiques.
Encara queda molta feina per fer.
Seria poc honest afirmar el contrari.
Però també crec que avui Eivissa està més preparada per afrontar els reptes del futur que fa uns anys. Disposem de més informació, de més eines i d’una planificació que ens permet actuar abans que els problemes acabin convertint-se en situacions difícils de revertir.
Aquesta és, al cap i a la fi, la responsabilitat de qualsevol govern: no pensar només en les necessitats immediates, sinó construir una illa més preparada, més resilient i amb més oportunitats per als qui avui hi viuen i per als qui hi viuran demà.
