@D.V./ Els qui pensin encara en allò de que Espanya és un Estat aconfessional, els convidaria a deixar-se caure pels actes institucionals del 8 d’Agost. Veuran a moltes corbates, uniformes militars i tricornis, i tots ells darrera del senyor bisbe i d’una miríada de sotanes. Durant la seva homilia, el bisbe Vicente Segura ha definit el 8 d’Agost com la celebració del “retorn de la fe cristiana a aquesta illa”. Un cristianisme que hauria arribat a Eivissa per art de màgia o de la mà de l’Esperit Sant, perquè en cap moment s’ha citat la conquesta catalana ni el nom de Guillem de Montgrí.
Al marge d’haver oblidat totes les arrels púniques i paganes d’Eivissa, Segura s’ha esplaiat a gust en un ofici religiós de quasi una hora i mitja de durada. Una missa que s’ha realitzat en unes condicions de calor asfixiants i que s’ha acarnissat especialment sobre els polítics obligats a vestir americana i corbata. Una calor insofrible que ha convertit la Catedral en un forn crematori, però a la qual el bisbe Segura ha semblat misteriosament immune.
Posteriorment, la comitiva ha realitzat la desfilada fins a la capella de Sant Ciriac, aquest sant que pateix la indiferència absoluta dels eivissencs ja que no té cap església consagrada al seu nom ni tampoc existeix la més mínima tradició de batejar als nens amb aquest nom. Posteriorment, passeig fins a l’ofrena floral de Guillem de Montgrí, un camí durant el qual Vicent Serra i José Ramon Bauzá han compartit una animada conversa. Veient-los, semblaria que són del mateix partit. Bé, de fet, són del mateix partit.
Arribats al monument de Guillem de Montgrí, una vintena de ciutadans amb banderes estelades ha rebut Bauzá amb la consigna: “Escolta, Bauzá, parlam català!!!”. Una protesta breu, pacífica, i a anys llum dels incidents que ha patit Bauzá en alguns pobles de Mallorca. A l’ofrena floral uns para-sols han protegit a polítics, clergues i militars del sol, mentre els periodistes i el públic hem patit la crueltat d’un migdia d’agost. L’escena ha tingut el regust de les pel·lícules de Berlanga. Si adaptéssim els pentinats, fins i tot podria ser una estampa dels anys 70, d’aquelles escenes on revistes satíriques com La Codorniz o Por Favor deien que reunien a las fuerzas vivas de la localidad.
Posteriorment, el president del Consell Insular ha realitzat el discurs institucional de la jornada. M’ha agradat. Serra ha apel·lat a la unitat dels eivissencs en el cas que l’illa pateixi “algun tipus d’agressió, discriminació o d’amenaça”. Ha reivindicat els valors d’esforç i probitat d’aquella Eivissa pobre anterior al turisme i que Villangòmez va retratar en els seus versos, ha recordat que les reivindicacions actuals -com la radioteràpia- no són “luxes superflus, sinó necessitats bàsiques per al benestar dels ciutadans”, i ha finalitzat amb aquells versos del poeta, que definia als eivissencs com “persones que es respecten (…) i mediten complagudament que aquella pau es deu una mica a ells mateixos”.
Llàstima que després ha arribat Bauzá i s’ha carregat tota aquestes bones intencions amb un cúmul de males notícies: es nega a garantir que l’hospital de Can Misses tingui radioteràpia l’any 2014 i, el que és pitjor, assegura que prefereix “no anunciar coses que no es poden complir”. D’això se’n diu un ZAS! En toda la boca. Se li pregunta després per possibles inversions, per millores en el transport… i els soluciona amb un “estem fent feina en això” -que seria a traducció d’aquell ‘Estamos trabajando en ello‘ de Jose María Aznar-. Realment, Bauzà no ha vingut a Eivissa a fer amics.
S’ha de dir que l’inacabat Palau de Congressos de Palma ja ha costat 70 milions d’euros o, el que és el mateix, 23 unitats de radioteràpia. Tot és qüestió de prioritats. Amb amics com aquest, qui necessita enemics?
