L’IEE critica l’ús “interessat i les falses polèmiques” creades per l’ús de l’article salat

@Noudiari/ L’Institut d’Estudis Eivissencs ha criticat amb duresa “algunes actuacions i manifestacions interessades en la creació de falses polèmiques sobre l’ús de variants col·loquials, concretament de l’article salat”. En aquest aspecte, i sobre l’ús o no de l’article salat en segons quins contextes i registres, l’IEE recorda que la tradició literària del català de les Pitiüses “coneix i separa perfectament l’ús de la llengua formal i no formal”, i que s’empra l’article salat i el literari de forma específic segons els conceptes que s’expressin: “Així, deim la mar, la vida, la Curta i la Llarga, a les vuit, a les palpes, a més de nombrosos noms de lloc com ara, la Mola, la Savina o la Marina”.

L’Institut també recorda que les llengües, depenent de l’àmbit d’ús, tenen un grau de major o menor formalitat: “La llengua dels mitjans de comunicació, per exemple, tendeix a un grau de formalitat alt per motius diversos, com per exemple, l’afany de l’eficàcia comunicativa, la recerca de la comprensió entre tots els parlants i la validesa tant per a la llengua oral com per a l’escrita del contingut”.

Segons l’IEE “l’ús dels dos articles en el català de les Pitiüses és una mostra més de la riquesa de la nostra llengua”, però critica que s’usi aquesta riquesa lingüística per “distorsionar l’existència d’un model de llengua comú”. “Això és un intent de desinformació i manipulació, sigui per ignorància o per mala fe”. Una desinformació que, segons el criteri de l’Institut, és “estratègica i política” i que “lluny de potenciar el que anomenen formes pròpies, empobreix la riquesa i varietat de la llengua catalana perquè li treu la categoria de llengua normativitzada, moderna i amb bona salut”.

Recorda l’Institut d’Estudis Eivissencs que ella mateixa és “una institució dedicada a l’estudi i difusió de la nostra història, costums i tradicions, particularitats lingüístiques i senyes d’identitat” i que “aquesta no és una tasca purament museística, sinó de treball continu per a la pervivència i projecció de futur de la nostra cultura”. Per això, consideren que “un símptoma de bona salut lingüística és quan els parlants d’una llengua, sense cap mena de complex o trauma, n’empren i distingeixen els usos formals i informals gairebé, podríem dir, sense adonar-se’n”.

“En aquest sentit, animam, una vegada més, que tothom que tengui com a pròpia la llengua catalana —tant se val com l’hagi après—, l’empri en tots els àmbits possibles, amb l’ús normal i correcte de la llengua catalana en tots els àmbits i registres, és a dir, tant els col·loquials com els més formals”. Segons l’IEE, així és com “s’assegura la transmissió de la riquesa lingüística de la qual som hereus”.