Com a portmanyina, i molts ja sabeu, som una persona molt crítica amb l’estat de Sant Antoni, els tipus de negocis que es permeten, la remor, la brutor, l’excés en molts àmbits, que impedeixen la qualitat de vida dels ciutadans any rere any.
Fa unes setmanes enrere, es publicava la informació sobre la celebració d’una festa a Cala Gracioneta en benefici d’Apneef. No vaig poder evitar somriure quan vaig saber la quantitat de sous recautats, ni més ni menys, que 60.000€, que segons tenc entens, seràn un respir molt gran per aquesta associació, que els permetrà mantenir l’any 2023-2024 actiu per a les famílies que els necessiten.
Quina és la meva sorpresa? Tot el rebombori que s’ha format al voltant. Que si la remor, que si l’accés a la platja, que si l’aforament, “que si pitos que si flaütes”… A efectes pràctics, com a mare que forma part de l’associació AIF, només puc estar agraïda a aquets tipus d’events, perquè gràcies a això, moltes famílies amb necessitats especials, tenen suport i de tant en tant algún respir. Tal vegada si desde les institucions es prioritzàs als més vulnerables, s’invertís en educació inclusiva, terapeutes, fisios, activitats extraescolars, dinàmiques de grup, ajudes per a les famílies… no s’hauria de recorrer a events ni empreses privades per tirar endavant, de fet, jo agraïra que els meus impostos es dirigissen a tot això, en comptes de renovar ipads i vehícles i dietes als polítics.
Aquells que s’han omplert la boca dient que aquesta festa s’ha disfressat de benèfica per justificar sobrepassar límits, deuen ser persones que no entenen o no volen entendre les necessitats de moltes famílies a Eivissa i que sense Apneef i moltes altres associacions no seria possible tirar endavant. Per tant, si, si i mil vegades si aquets tipus d’events que van a benefici dels més vulnerables.
Varen fer remor? Pot ser si, hi havia molta gent? Pot ser també, però al passeig de Sant Antoni, a moltes platges d’Eivissa i tornant a l’inici de la meva carta, ja m’agradaria veure durant tot l’estiu, la mateixa contundència, cap a negocis, que incompleixen regular i sistematicament les normatives, on només ens deixen, brutor, borratxos i col·locats, remor, inseguretat i mala imatge per la nostra mal ferida illa i a més tots els sous cap a ses seves butxaques.
