No ha cridat gaire l’atenció als mitjans de comunicació de les illes Balears el fet que el govern de la República Federal d’Alemanya, liderat per la cancellera Angela Merkel, consideri les nostres illes un destí més segur que no Espanya. Mentre nosaltres continuam sota “comandament únic”, els alemanys venen a dir que poden venir turistes de la república federal a Eivissa, a Mallorca, a Menorca i a Formentera amb més garanties que si van a qualsevol lloc de la Península Ibèrica (descomptant-hi Portugal, on la gestió de la pandèmia ha set modèlica). No he vist que els hotelers de les Balears fessin un crit unànim de suport al govern alemany, ni que els mitjans ho traguessin en portada, ni que la gent que viu del turisme (la immensa majoria, entre nosaltres) es pogués entusiasmar per aquest fet. La declaració ha passat sense pena ni glòria.
Fa devers vint anys, dos diputats alemanys varen proposar que les Balears esdevinguessin un nou land de la República Federal d’Alemanya. Tothom s’ho va prendre com una “boutade” (fins i tot podria considerar que ho degué ser), però si ho analitzam a fons entendrem que la proposta té més substància que no pareix. Si fóssim un land d’Alemanya, el nostre govern hauria pogut pilotar la gestió de la crisi sanitària (i, apel·lant a un mínim de lògica, podem suposar que ho hauria fet millor que no el “comandament únic”, ni que siga perquè fa anys que gestionam les nostres competències en sanitat). A més a més, hauríem tengut més mitjans (compari’s els tests fets a Alemanya i els fets a Espanya). Ara tendríem més diners per poder sortir de la crisi (vegi’s les tensions dins Alemanya mateix per la qüestió de la contribució d’Alemanya al reequilibri econòmic en el si de la Unió Europea, brou de cultiu per a l’arrelament de les propostes de l’extremista Alternativa per Alemanya). I fins i tot els hotelers balears podrien ser educats amb na Merkel. La banca flamenca no tendria ganes d’escanyar-nos (el duc d’Alba no era alemany). Etcètera. M’ho mir del dret i del través i només sé veure-hi avantatges.
Per això crec que hem de continuar maldant per aconseguir els Estats Units d’Europa. Si Europa fos quelcom de semblant a Amèrica, les Balears ho tendríem més fàcil per convertir-nos en un land alemany (amb tots els avantatges que això suposaria), sense deixar de ser europeus. Tan europeus com la resta dels catalans. I com els nostres vesins espanyols. Que no s’haurien de preocupar de si, dins la unitat d’Europa, un territori passava d’un estat a un altre. Com si un tros de Michigan se sent més a gust fent part d’Indiana. Els Estats Units d’Europa han de ser l’antídot per a alguns dels conflictes més enverinats que ara patim. I, encara, n’hi ha que busquen la solució, com si fos molt difícil, i no arriben a trobar-la.
Per Bernat Joan i Marí
Vaja, Sr Joan, segueixo amb el dubte de si la seva motivació és l’odi a Espanya o simple egoisme, potser ambdues … fa temps vaig descartar que fos un amorf amor per una cultura.
L’ Antidot pel seu conflicte interior es diu tolerancia
jo fa anys em feia por que Balears fos comprada per els alemanys.Avui en dia,crec que seria lo millor que m´hos podria passar.Alemanya es un des millors països del món en drets,llibertats; varen saber netejar sa seua historia recent des nazisme d´una forma admirable,donant sa cara,en llums i taquígrafs,tot el contrari d´aqui.Estam a anys llum des alemanys perque aqui s´ha instalat una oligarquia corrupta a partir des colp d´estat de 1936.”Es lebe Deutschland”..
Si, es un ejemplo como se ha gestionado la pandemia desde Cataluña , sobre todo en las residencias de ancianos que son competencia de la Generalitat, y las grandes inversiones que han hecho los últimos años , el dinero y el tiempo se ha gastado en embajadas catalanas, en aleccionar en las escuelas sobre falsas historias del Reino de Catalunya y en el Proces en vez de gastarse en sanidad.
En cuanto a la limpieza del Nazismo en Alemania, el Sr. Brubaker tiene razón, actualmente hay mucho más nazismo en sus comentarios y en los líderes del Proces.
Soc Nazi per demanar un referèndum d´autodeterminació a Catalunya?..per demanarne un altre sobre la forma d´estat,monarquia o república?..Es ser nazi demanar que centenars de milers de families puguin treure es seus familiars de ses cunetes i honorar dignament?..Jo crec que imposar sa nacionalitat per la forÇa a una nació con Catalunya es ser nazi o feixiste.Perque mentres es catalans no puguin manifestar lliurament sa seva voluntat,aquesta esta sent segrestada per la forÇa i per sa majoria de espanyols,aixo té un nom,feixisme.I també es feixiste imposar una monarquia,gràcies a un colpista traidor de sa república i assasí.Pero clar,com sou majoria i viviu relativament be,es feixistes som es que volem urnes.
Totes les rèpliques en contra volen estrangular la teva llibertat d’expressió. Com deiem a Catalunya, tans caps, tans barrets. Que cadascú opini lo que vulgui, però cansa tant confrontament.
Benvolguts Murton i Doctora Belén, d’on treis això de l'”odi a Espanya”? Si dic que Alemanya està gestionant millor la crisi que, posem per cas, Bulgària, estic “odiant Bulgària”?
Demostenes, tenc una fixació malaltissa amb Catalunya. Qui ha parlat de Catalunya, a l’article o als comentaris?
Mentre no us tragueu les ulleres de batre del nacionalisme, poc podrem discutir de manera mínimament racional.
No intente argumentar con la falacia de la pista falsa. Nosotros le conocemos y sabemos perfectísimamente que lo que Ud. propugna en el fondo es una separación y una comparación de “arrimarse” más a Alemania porque en el fondo, como Ud. refleja con casi cada intervención (el subsconsciente traiciona) aporta en resumen, los siguientes trasfondos, que ni siquiera podría considerar ideológicos, pero sí etnocéntricos:
1. Considera al catalán y a todo catalanoparlante como una entidad étnica diferenciada del resto de España con una connotación especialmente racista al considerarlo siempre superior -los catalanes gestionan mejor todo, los catalanes somos víctimas de una especie étnica corrupta que nos tiene sometidos…-
2. Para conllevar toda esta idea habla siempre de una hipotética república catalana que está predestinada a competir con los países nórdicos en cuanto a calidad de vida. Una especie de paraíso planetario como el que prometería una secta, donde no asolarían los males de otras naciones, donde todo sería perfecto y que incluso, en esa redundancia condescendiente, ya sí, podrían empezar incluso a implementar una especie de obra benéfica con los antiguos compatriotas españoles.
3. Anexión a Alemania, porque claro, el catalán es a todos los efectos, partiendo de la base de esa diferenciación étnica racista, diferente y superior.
Suerte tenemos que se le considera un loco, porque si no sería Ud. un peligro público para las libertades y la igualdad de todos los ciudadanos. Con estos discursos arengando al espíritu del pueblo ‘Volkgeist’, empiezan los totalitarismos.
Benvolgut Robustiano, em sap greu que diguis mentides a consciència. En fi, te les replic.
1. L’independentisme català no és etnicista. Mai no he escrit enlloc que els catalans siguem una ètnia. Hi ha catalans caucàsics, negres, asiàtics, i tot l’etcètera que hi vulguis afegir (crec que actualment hi ha catalans de pràcticament totes les ètnies del món). Catalunya, per exemple, té un conseller de Treball marroquí. Usar mentides per desacreditar el que no pensa com tu no fa gaire de bon joc. Ni és gaire ètic.
2. També he escrit que encara que la futura República catalana funcionàs cent vegades pitjor que el Regne d’Espanya, jo la voldria. Perquè hi tenim dret. Som majors d’edat i tenim dret a cometre les nostres pròpies equivocacions. Guanyaríem en tranquil·litat psicològica, com a mínim.
3. Això de ser un land d’Alemanya és una simple reflexió comparativa. Algú ha dit: és que no som alemanys. Pens que tampoc som espanyols. O siga que fins i tot en aquest punt quedam empatats.
Sr. Joan, que no se refiera a cuestiones puramente genéticas como sí lo hacían más abiertamente sus amigos y compadres del PNV con lo de Rh- no quiere decir que no siga ese componente étnico reciclado para adaptarse a un mundo en el que lo genético no está de moda pero si en el trasfondo, lo étnico -a través del idioma y vuelvo a reiterar, ese halo de espíritu nacional del pueblo del que siempre están perfumadas sus intervenciones-. De hecho, muchos sabemos que ese componente genetista en origen de los independentistas (xarnegos, maketos…), y ahora me recuerdan un poco a Vox con lo de los homosexuales cuando me dice que hay un conseller marroquí -como en Vox, si tenemos a un negro!-.
En fin, creo que se me da bien sacar a relucir todos los complejos que tienen en común los movimientos que siempre anteponen las colectividades, los líderes y las ideas románticas de pueblos, lenguas perdidas y anhelos de nuevos imperios (ahora reconvertidos en creaciones de nuevas repúblicas perfectas).
No miento, simplemente a Ud. no le gusta que se saque a la luz lo que saben perfectísimamente lo que es verdad.
Lo de Alemania era un ejemplo muy bien traído,… el Lebensraum, Volkgeist, parece que hay ahí un idioma de trasfondo que entiende muy bien y con el que se siente muy identificado. Cuánto menos, curioso, Sr. Joan.
I de l’actitud d’uns que han tengut un primer ministre que deia que havíem d’estar units “porque somos de la misma sangre” què en diries? I de l’actitud d’una gent que imposa la llengua, malgrat que la parlin quatre-cents milions d’humans, fins i tot a llocs com la Val d’Aran (on, per cert, els catalans també som imperialistes, i on jo sempre m’he expressat en aranès/occità)? No es parla per enlloc del “pueblo español”? Si fins i tot en parla la Constitució! Volksgeist? Lebensraum?
Error tipogràfic: volia dir “Demostenes, TENS…”