El dia 3 de setembre ens va deixar, per mor d’una malaltia implacable, na Carme Junyent, gran lingüista, africanista de pro, políglota de bon de veres, persona fortament independent i crítica. Carme Junyent va dedicar la vida, si ens miram els mitjans de comunicació catalans, a la llengua catalana. Però, si obrim una mica més el focus, diria que la va dedicar, sobretot, a les llengües amenaçades, en general. Per això va fundar i dirigir el Grup de Llengües Amenaçades (GELA), que fa un treball força interessant, fins avui.
Na Carme Junyent tenia unes quantes coses clares, que si hi hagués un percentatge important de catalanoparlants que les hi tenguéssim, no hauríem de patir pel futur de la llengua.
La primera, que el futur del català depèn de cadascú de nosaltres. Si feim servir el català amb normalitat, sempre i pertot arreu, dins la nostra àrea lingüística, no hi ha perill per a la llengua. Tenim dret a fer-ho i ho podem fer, tot i que, certament, sovent costa un esforç suplementari.
També es garanteix el futur del català si el transmetem a les futures generacions. No fa falta ser catalanoparlant per decidir parlar català als fills: basta saber-ne. I per saber-ne, basta aprendre’l. Transmetre el català als fills en garanteix el futur.
També tenia clar que sobre l’Educació s’ha fet una imatge (i unes polèmiques) que no pertoquen. Malauradament, no és cert que tot el sistema educatiu funcioni en català. Però els professionals podríem decidir que així fos. I l’administració (qualsevol administració) ho tendria molt difícil per impedir-ho. De nosaltres depèn, també, idò.
I, efectivament, na Carme Junyent era una gran i ferma defensora de la llengua catalana, però també de l’igbo o del kikuyu, o, sense sortir de l’Àfrica, de l’amazic a Melilla o del dariyya a Ceuta. I de l’astur-lleonès a Astúries i a Lleó, o de l’Aragonès a l’Aragó. Considerava que una llengua, per petia siga, necessita reconeixement i suport. I ella n’hi donava. Per això, el GELA té com a missió contribuir a mantenir la diversitat lingüística, en tota la seua pluralitat i riquesa, arreu del món. Na Carme Junyent, amb els seus plantejaments, les seues publicacions i el seu activisme deixa un llegat que encara avui ens resulta difícil d’avaluar. Per immens i imprescindible.
Per Bernat Joan i Marí
