Combat o exili, per Ferran Moreno i Castillon

@Noudiari / D’un temps ençà, les xarxes eivissenques estan que bullen perquè els eivissencs comencen a estar farts de tot el que envolta aquesta ibiza de cartó pedra que s’han inventat les grans indústries d’oci. I sembla que alguna cosa comença a moure’s en la societat civil, que diu prou però sense molestar gaire.

Un moviment lent i mandrós, capcot i en veu baixa, però que no deixa de ser un murmuri continuat de gent que no vol que la nostra illa esdevingui un camp acotat per uns pocs. En definitiva, no deixa de ser un moviment i això dóna esperança, per bé que al murmuri, com tots els sons continuats, sords i insistents, acabem per acostumar-nos-hi.

Ara cal fer un pas més, cal deixar el murmuri insistent i passar a cridar alt i fort, a omplir carrers, places i platges de raó i tradició, de música nostra i balls tradicionals, de tertúlies amistoses i de jocs innocents, de boixos i jovent, de converses serioses sobre el futur d’aquesta illa que han malmès, insultat, escarnit i expremut els que es creuen amb dret d’anorrear-nos.

Si no ho fem així, si esperam que les autoritats facin la feina que no fan i que haurien de fer, si esperam que els que han volgut fer seva l’illa ens la tornin, no ho aconseguirem.

Ens fan fóra de casa per poder gaudir ells dels nostres espais de sempre i alguns eivissencs fins i tot ja es plantegen marxar, fugir, deixar enrere tota la seva història per no veure’s amb cor de seguir lluitant, per trobar-se massa sols.

Ha arribat el moment de, com deia, fer un pas endavant perquè ells no ens volen aquí, però naltros tampoc els volem a ells i l’illa és nostra, que ningú ho oblidi mai. Si l’alternativa és lluitar o marxar, unim forces tots alhora i fem que el nostre clam no només se senti, sinó que s’escolti clar, que sigui palesa la nostra voluntat de què davant del dilema combat o exili, mos quedam amb el combat fins el final… i guanyarem tots!

Ferran Moreno i Castillon. Jurista. Eivissa SÍ.