Conjurar i maltractar, per Bernat Joan

Els infants cada dia estan més conjurats. O cada dia hi ha més infants conjurats. Malcriats, per conjuració. Llegesc, com a conseqüència de l’ambient que tot això genera, que, a França, per primera vegada hi ha més places que no opositors per fer de mestre. La gent no vol treballar a l’àmbit educatiu ni de broma. Als Països Baixos, els professors es queixen que els pares cada vegada són més agressius amb ells quan van a parlar-hi dels fills. Diuen que mai no havien vist una situació com aquesta. Això, evidentment, constituteix un fenomen paneuropeu. No només holandès. 

Fa ben poc temps, si un pare o una mare anava a parlar amb el mestre del seu fill i l’esmentat docent li retreia la conducta de l’infant, en prenia nota, i mirava de corregir-ho. Ara, el progenitor s’enfronta al professor i li diu que no entén el nen, que no el comprèn, que no el sap dur o que no fa bé la seua feina. Fent, no fa falta dir-ho, un mal terrible al seu fill, o a la seua filla. 

He llegit recentment una consideració del pedagog Gregorio Luri en el sentit que mimar massa els fills constitueix una manera —probablement avui dia la més estesa de totes— de maltractament infantil. L’infant conjurat no té cap tipus de tolerància a la frustració, no sol tenir empatia amb els altres i cria un ego que li impedeix desenvolupar normalment les seues potencialitats, que poden ser moltes. Conjurar els nens, mimar-los en excés, és, efectivament, un mode de maltractament infantil, cada vegada menys subtil. Quan serà, que UNICEF i d’altres organitzacions de suport a la infància ho reconeixeran així? 

BERNAT JOAN I MARÍ