Bernat Joan i Marí / De tant calculador, Pedro Sánchez, que, com els gats, cau sempre dret, podria perdre pistonada, i, fins i tot, posar-se en un fregat de dimensions descomunals. Va pensar que havia fet un ou de dos rovells atansant-se a Ciutadans perquè li fessin un set al Partit Popular. Trobava que ja havia arribat l’hora de governar les Espanyes amb majoria absoluta i poder-se desempallegar de la nosa d’Unides Podem i de males companyies com a la d’Esquerra Republicana.
L’operació fracassada a Múrcia i a d’altres comunitats dites autònomes ha posat de manifest la total manca de lleialtat del soci envers els seus socis. Quan els necessita inexorablement s’hi aferra com la pegellida a la roca, però esbossa totes les tàctiques possibles per esfondrar-los en tenir-ne la més mínima ocasió. Els socialistes usen i tiren els seus socis amb la facilitat amb què es fa servir un clínex. I tenen envers ells una lleialtat igual a zero. Els manca, sistemàticament, la lleialtat que exigeixen als altres.
Aprofitant la inèpcia i l’estultícia dels líders de Ciutadans, s’han carregat aquest partit polític. A mi ja em va bé. Però eren ells els interessats a poder pactar a dreta i a esquerra. Fan tot el que poden per cruspir-se els de Podem, que ara es troben en hores baixes. I, no necessitant-los, es burlen a mandíbula batent d’Esquerra Republicana i de Bildu. I, per extensió, dels catalans i dels bascos. Tot esperant una majoria absoluta que els hauria d’arribar la tardor vinent. Si no és que acaben de fer el negoci de na Peix Frit. El temps ho dirà.
Em fa gràcia como comentes lo de ses pagelides i lo del clínex, perquè és una autèntica veritat. El PSOE, per desgràcia és va acabar quan anàren contra en Llopis i quan vàren integrar sa corrent del PSP. El seu esperit és lliberal i cada com s’apropa més a sa dreta. Entre els partits que més em convencen està Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP i en el àmbit de l’estat IU i UNIDAS PODEMOS.