El PP tenia una ocasió immillorable de posar-se al costat de la democràcia i d’això que ells mateixos en diuen constitucionalisme. Tenim un president del Parlament que està contra la Constitució espanyola, perquè no considera que hi hagi d’haver comunitats autònomes, ni està a favor de l’autonomia política de territoris com el nostre (fonament, entre d’altres, de l’esmentada Constitució). Tampoc està a favor de l’oficialitat (i de la normalització) de la llengua catalana, un altre puntal constitucional. Aquest president hi va ser posat per un acord entre el seu partit, Vox, i el PP. Després, teòricament, l’acord s’ha trencat, però ell continua de president.
Més endavant les coses encara es torcen més: el president anticonstitucional estripa una fotografia d’Aurora Picornell, símbol de la resistència antifranquista. Per aquest fet, ara mateix, l’esmentat president està imputat. Teòricament, si més no per al PP, això ja seria suficient perquè hagués de dimitir.
Dimarts passat el PP tenia ocasió de treure l’indigne president de la presidència del Parlament de les Illes Balears. La cosa era a caixa o faixa. És a dir, o es votava a favor de la seua destitució, o es feia en contra (amb dues fórmules possibles: vot en contra o abstenció, que, si més no en aquest cas, significaven exactament la mateixa cosa). Després de tot el que ha passat, i de tot el que significa, el PP ha decidit apuntalar Le Senne. Amb la seua abstenció li ha manifestat un suport sense fisures, un suport incondicional, un suport totalment incomprensible.
Especialment incomprensible si tenim en compte que tots els altres grups polítics havien assegurat al PP que donarien suport al candidat del seu partit que ells mateixos proposassin. Hi quep, encara, una actitud més vergonyosa, al Parlament de les Illes Balears?
