Per Toni Roca
Et caurà a sobre el mes de maig i, orfe del vers i de la paraula, del mot i del verb, no sabràs reaccionar a nivell de les circumstàncies i, tal vegada (tant sols tal vegada), ho pagaràs. Aleshores, quan l’eclipse de la diada de Sant Jordi, llibre i roses, es fa realitat, surt de sobte la dona, de dura expressió, de severa mirada, ulls penetrants i que penetren el desvalgut poeta. La dona en qüestió d’especial mise en scène que podria recordar qualsevol monja de clausura s’allibera per un dia del poder i així gaudir d’una altra vida més alegre pletòrica. Et caurà a sobre el mes de maig. Però sovint, ara per exemple, la muller sap i vol rebre el poeta de forma amable i correcta, educada i simple mentre el sol, són a prop de les vuit de la tarda, desapareix per l’extrem vital de s’Alamera on el rellotgte -rellotge municipal i de Vila- avui sí marca l’hora correcta. El poeta es convidat a cafè -ella beu te i fuma cigarrets especials i d’embolicar- i sobre la taula apareix un llibre de Voltaire, que és lectura sempre recomanable a qualsevol moment i circumstància de la nostra quotidiana vida de cada dia. A punt de la cloenda, un altre poeta, una vegada desapareguda l’esmentada dona, s’afegeix al grup i Pep Tur li ofereix el seu darrer llibre: ‘L’univers de la tempesta’. Et caurà a sobre el mes de maig…
Comentario poético; sin duda. Absurdo… también. Pero bueno, si eres feliz así… por mí, que no quede.
So sabes lo que escribes.
Gracias Toni por tus maravillosos escritos.