Com gairebé la gran majoria de gent, vaig tenir la mala sort d’haver de llegir El Petit Príncep quan anava a escola. És evident que, més enllà de la història literal que es narra, no vaig entendre res. Afortunadament, una vegada complits els trenta, vaig poder paladejar aquest penyora de la literatura en diferents ocasions, copsant cada vegada més la infinitat d’al·legories i significats amagats que l’obra planteja. És ben curiós que obligar a llegir aquest llibre a infants sigui una mostra més del que el mateix llibre planteja: la incomprensió amb la qual els infants veuen el món dels adults.
De fet, el protagonista de la història, el Petit Príncep, s’hauria fartat de qüestionar els adults i les decisions que han pres durant aquesta pandèmia. I de ben segur que l’estranyesa que li causa el món de les persones grans s’hauria incrementat durant aquest temps de crisi sanitària. Així, durant el confinament, ens hauria mirat als ulls amb la seua candidesa ferma, i ens hauria demanat:
- Per què no podem sortir de casa? Som nens.
I ens hauria repetit sense cansament:
- Per què els cans poden sortir a passejar i nosaltres no?
I amb la insistència de qui cerca una resposta convincent, ens hauria retret:
- Heu obert els bars, però els parcs continuen tancats?
Estic segur que dins cada infant hi ha un Petit Príncep o una Petita Princesa que s’ha fet, o si més no, ha intuït, aquestes qüestions. I com la caixa que il·lustra l’aviador quan el Petit Príncep li demana que li dibuixi un be (que representa la falta d’imaginació dels adults), els nostres fills i filles s’han hagut de preguntar en més d’una ocasió per aquesta manca d’imaginació de la gent gran en trobar solucions perquè la infància hagués passat un confinament amb més dignitat.
Una vegada acabat el tancament, al mes de setembre es va produir la tornada a les aules. Mai un fet cíclic com aquest havia produït tanta satisfacció a tothom. I allà els teníem, després d’haver-los tancat per “protegir-los” -aconseguint la seua desprotecció emocional-, parapetats darrere de les seues màscares amb un somriure dibuixat al seu esguard.
L’escola tornava, i amb ella, una mica de normalitat. Als centres prioritzàrem fer una bona arrencada de baobabs, perquè com diu el Petit Príncep, “Nens, alerta amb els Baobabs”. Els baobabs representen els problemes, les preocupacions, els patiments, i molts dels nostres infants havien vist créixer a dintre seu aquests baobabs. Els havíem de detectar i arrencar amb la rapidesa més gran possible, ja que les preocupacions creixen i es fan massa grosses, com els baobabs. Per tant, havíem de realitzar un tractament emocional prioritari a les aules. La seua capacitat de resiliència ens va sorprendre, i malgrat que havien nascut baobabs a dins seu, només amb la normalitat de tornar a escola molts d’ells s’havien assecat.
Malgrat això, aquest principi de curs ens va situar a uns dels asteroides que en el seu viatge fins a la terra, va poder visitar el Petit Príncep: l’asteroide del rei. Aquest monarca ens va manar i marcar com havien d’anar a l’escola. I això va fer créixer altres baobabs: els vam separar de les amistats, els vam enviar a casa en dies alterns, els vam llevar les professionals que els ajudaven, els vam prohibir jugar, ballar, botar, pintar i cantar a les tardes. I així i tot, aquell somriure inesborrable continuava present a la seua mirada i s’insinuava juganer per sobre de la mascareta, sorprenent-nos, i al mateix temps alegrant-nos el pas dels dies. En un curiós intercanvi de papers, els infants ens arrencaven els baobabs que habitaven dins dels adults.
El dia a dia va dur aparellat la neteja dels volcans del planeta dels Petits Prínceps, uns volcans que representen les tasques del dia a dia. Recuperaren activitats, experiments, estudi, projectes, jocs i tot el llarg etcètera del que fem a l’aula. Aquest fet, lluny d’avorrir-los per rutinaris, els va aportar la tranquil·litat de la regularitat.
El curs anava passant i amb ell, retornava la “nova normalitat”, que tan malauradament s’assembla a l’antiga. I és que els nostres Petits Prínceps no viuen temps fàcils. Aquest món està, cada vegada més, ple d’asteroides com el del fanaler, de gent ocupada i plena de rutines. O com l’asteroide de l’home de negocis, saturat d’avarícia i materialisme. Això expulsa als petits, els aparca a un costat. Els silenciem i no els escoltem. Per sort, ells i elles són “el pou amagat que embelleix aquest desert”. Prínceps i princeses, no heu d’oblidar mai que també hi ha adults que no fan com el bevedor, que al seu asteroide beu per no afrontar els problemes i eludir responsabilitats. Hi ha adults que es preocupen per escoltar-vos, per estimar-vos i per tenir-vos en compte.
I ara, en arribar el final de curs, és hora d’extraure conclusions. En aquest curs, podem asseverar que la qualificació dels nostres infants ha estat excel·lent. Han obtingut deu infinit. I també han après més que en qualsevol curs. Un curs que, com la guineu, els ha ensenyat el que és fonamental. El que és primordial. Aquesta guineu els ha explicat que allò important és allò que volen fer i no allò que els diem que han de fer, perquè «És el temps que has perdut per la teva rosa, que fa la teua rosa tan important». O que els ha ensenyat la importància de l’amistat perquè “Els homes no tenen temps de res. Compren les coses fetes als mercats. Però com que no hi ha mercats d’amics, els homes no tenen amics”. I per sobre de tot, els ha ensenyat que «No es veu bé més que amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls».
Amb tot això i molt més, petits prínceps i princeses, només ens queda donar-vos les gràcies. Gràcies per les mil i una lliçons que ens heu ensenyat aquest curs. Gràcies pels vostres somriures dibuixats als vostres ulls. Gràcies per les abraçades que ens heu transmès mentalment. Gràcies per resistir. Gràcies per no defallir. I com va dir la rosa al Petit Príncep, els adults hauríem de confessar-vos que “Hem estat uns ximples”. Per això us “demanem perdó”. I valdria més que els adults comencéssim a canviar les coses per assegurar-vos un sol fet: que “Procureu ser feliços”.
Per Joan Amorós,
Mestre
