@D.V./ Honestament, la guerra que puguin tenir entre ells Diario de Ibiza i Prensa Pitiusa per repartir-se les subvencions institucionals ens deixa absolutament indiferent. Ni ens importa ni ens interessa. En aquest ball de xifres que estem assistint i que ens ha deixat estupefactes -que si tu vas pagar-li no-se-quants mils euros al Diario i a la SER, que si tu has pagat una ensouada a la TEF i Prensa Pitiusa- només hi ha una cosa que ens interessa: els sous públics.
Aquesta història ens mostra dos formes de comportament que es repeteixen sistemàticament a Espanya i que demostren la baixa qualitat democràtica d’aquest país: a) quan es governa, es donen els sous als amics: quan governa el PP afavoreix als mitjans afins, quan ho fa el PSOE passa exactament el mateix; b) les institucions mouen els sous públics amb una opacitat total.
No ens sembla malament que les institucions donin suport als mitjans de comunicació -un dels suports del sistema democràtic és la pluralitat i la varietat de mitjans- però no estaria malament que tots els ciutadans sabéssim quant costa un faldó de publicitat, una falca radiofònica o una campanya institucional. Qui estipula els barems? Per què s’inflen les factures? Per què es paga el que es paga? I, sobretot, hauríem de saber en què es tradueix cada euro públic que es destina a publicitat institucional. Només d’aquesta manera, amb llum i transparència, sabríem qui beneficia a qui, i què ens costa cada cosa. I, evidentment, si es paga publicitat a canvi de res, s’ha de saber i s’han de conèixer les responsabilitats.
Les baralles entre grups mediàtics poden interessar als periodistes, però no interessa a ningú més. El que vol saber la gent és què és fa amb els diners dels seus impostos. Ni més ni menys.
Sobretot quan la guerra va més enllà d’un pique entre empreses. Es q es poden ficar amb la rival de la seva estimada lurditas, tan capaç ella! Quan estava tot eren panegírics i ara fems a l’altra. Encara no sé on veuen tanta diferència entre les dos
Sobretot quan la guerra va més enllà d’un pique entre empreses. Es q es poden ficar amb la rival de la seva estimada lurditas, tan capaç ella! Quan estava tot eren panegírics i ara fems a l’altra. Encara no sé on veuen tanta diferència entre les dos
em pareix molt valent aquest article de D.V. jo només soc un una persona que li agrada el que escrius, però desde el meu humil però objectiu e imparcial punt de vista, el fas de forma valenta jove arresgada i sobretot visceral al ciutadà, que en el fons crec es el que han oblidat molts dels periodistes, (inclús els raonablemets famosos wue ara se denominen imparcials)
gracis per escriure pre nosaltres.
un ciutadà,
juan.
em pareix molt valent aquest article de D.V. jo només soc un una persona que li agrada el que escrius, però desde el meu humil però objectiu e imparcial punt de vista, el fas de forma valenta jove arresgada i sobretot visceral al ciutadà, que en el fons crec es el que han oblidat molts dels periodistes, (inclús els raonablemets famosos wue ara se denominen imparcials)
gracis per escriure pre nosaltres.
un ciutadà,
juan.
I com poden saber els ciutadans si els fons públics s’usen bé o malament en la publicitat institucional. 200.000€ en quatre anys no vol dir res, pot ser molt o ser una injustícia, depèn del que correspongui a cada mitjà per l’audiència que tengui a la societat. Si en té 200.000 i n’hi tocaven 10.000 és un malgasto o alguna cosa més sospitosa, però si en té 200.000 i ni tocaven 600.000 estam davant una injustícia i una discriminació. Els criteris legals estan clars, però veig que hi ha qui no els vol cumplir i damunt critica als que els compleixen.
Reduir tot això a una guerra de mitjans és fer el joc als que volen donar aquesta impressió perquè no es vegi els disbarats que fan
I com poden saber els ciutadans si els fons públics s’usen bé o malament en la publicitat institucional. 200.000€ en quatre anys no vol dir res, pot ser molt o ser una injustícia, depèn del que correspongui a cada mitjà per l’audiència que tengui a la societat. Si en té 200.000 i n’hi tocaven 10.000 és un malgasto o alguna cosa més sospitosa, però si en té 200.000 i ni tocaven 600.000 estam davant una injustícia i una discriminació. Els criteris legals estan clars, però veig que hi ha qui no els vol cumplir i damunt critica als que els compleixen.
Reduir tot això a una guerra de mitjans és fer el joc als que volen donar aquesta impressió perquè no es vegi els disbarats que fan
totalmente cierto este este articulo . unos se quejan a hora pero cuando pillaban 674.000 euros no decían nada. cacicada mediatica-
totalmente cierto este este articulo . unos se quejan a hora pero cuando pillaban 674.000 euros no decían nada. cacicada mediatica-
Por cierto, ¿vosotros de dónde sacáis la publicidad con la que os manteneis? ¿No es publicidad institucional también? Lecciones de ética, las justas.
Crec que tu no saps llegir be ses coses… be, que no t’enteres de res!
Por cierto, ¿vosotros de dónde sacáis la publicidad con la que os manteneis? ¿No es publicidad institucional también? Lecciones de ética, las justas.
Crec que tu no saps llegir be ses coses… be, que no t’enteres de res!
INFORMARTE OBJETIVAMENTE MIRIAM:
Yo sólo soy un lector Miriam, me considero un devorador de prensa tanto escrita y on-line, local, nacional y internacional.
Noc conozco de nada a los escritores de este periódico digital, pero desde mi punto de vista como lector al igual que tú modestamente me parecen imaparciales, al igual que modestamente me permityo opinar sobre lo que has escrito:
-Eso no es publicidad institucional es publicidad privada, en un medio privado, no tiene nada que ver-
no deseo hacerme el sabiondo, o el listo, pero creo que has pasado por alto este importante detalle, vivimos en una sociedad de consumo y libre mercado, en la que cualquier periódico digital tiene derecho a tener su pequeño espacio o grande para publicidad, asi funciona el mundo el sistema y la socieda, de lo que tú tratas, son fondos públicos, algo mucho más delicado.
NO DESEO CORREGIRTE, SOLO INFORMARTE,
buenas noches,
juan.
INFORMARTE OBJETIVAMENTE MIRIAM:
Yo sólo soy un lector Miriam, me considero un devorador de prensa tanto escrita y on-line, local, nacional y internacional.
Noc conozco de nada a los escritores de este periódico digital, pero desde mi punto de vista como lector al igual que tú modestamente me parecen imaparciales, al igual que modestamente me permityo opinar sobre lo que has escrito:
-Eso no es publicidad institucional es publicidad privada, en un medio privado, no tiene nada que ver-
no deseo hacerme el sabiondo, o el listo, pero creo que has pasado por alto este importante detalle, vivimos en una sociedad de consumo y libre mercado, en la que cualquier periódico digital tiene derecho a tener su pequeño espacio o grande para publicidad, asi funciona el mundo el sistema y la socieda, de lo que tú tratas, son fondos públicos, algo mucho más delicado.
NO DESEO CORREGIRTE, SOLO INFORMARTE,
buenas noches,
juan.
PD Y AMPLIACIÓN DEL ESCRITO:
Discúlpame de nuevo, si que tienen publicidad institucional (arriba del todo)al entrar en la web del periódico de los diferentes ayuntamientos de la isla, claramente justificada, y luego abajo en más pequeño también privada.
Pero si te fijas el origen de todo este tema es precisamente la “no justificación” de ese semanario de publicidad institucional en su prensa escrita.
Ya que había pagos como si saliera publicidad de un ayuntamiento que luego no existía,
Espero haber aumentado tu campo de visión o haberte ayudado aunque sea indirectamente en todo este asunto.
PD Y AMPLIACIÓN DEL ESCRITO:
Discúlpame de nuevo, si que tienen publicidad institucional (arriba del todo)al entrar en la web del periódico de los diferentes ayuntamientos de la isla, claramente justificada, y luego abajo en más pequeño también privada.
Pero si te fijas el origen de todo este tema es precisamente la “no justificación” de ese semanario de publicidad institucional en su prensa escrita.
Ya que había pagos como si saliera publicidad de un ayuntamiento que luego no existía,
Espero haber aumentado tu campo de visión o haberte ayudado aunque sea indirectamente en todo este asunto.
¡Joder, qué rollo!
¡Joder, qué rollo!