No és turismofòbia, és supervivència, pel senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer

Avui he tornat a treure la samarreta que vaig comprar el 16 de juny de 2006 al ‘Festival Salvem la Mediterrània’, organitzat per la Plataforma Antiautopistes, amb el lema ‘SOS Eivissa’ i un dibuix del Mariscal. Record les meves tres filles, cadascuna amb una samarreta blanca amb una de les lletres de l’eslògan d’auxili.

El 2006 ja érem molts els que denunciaven la política depredadora del Partit Popular. La construcció de les autopistes era un dels efectes del creixement sense límit operat per la dreta eivissenca amb la complicitat d’amplis sectors empresarials illencs. Una greu errada tant en les formes com en el fons i que com es diu en castellà, «de aquellos barros, estos lodos».

Divuit anys més tard, intenten posar límits a la seva pròpia irresponsabilitat de forma hipòcrita: Per l’estiu de 2025 es limitarà l’entrada de vehicles a Eivissa, una mesura que varen criticar, i a la que es varen oposar a Formentera, i de la que ara prediquen les seves bonances. Però potser fem tard.

Els planejaments urbanístics aprovats als anys 80 no han estat adaptats a la necessitat de cedir sòl per la construcció d’habitatge social. Un problema estructural a tot l’Estat. Excepte a Vila, on els governs progressistes sí han estat capaços d’avançar-se al problema amb la construcció de més de 100 Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i ser l’impulsor dels 500 HPO de Can Escandell.

Ara per ara, el lema del 2006 és més actual i l’accés a un habitatge digne i assequible s’ha convertit en el principal problema de la societat pitiüsa, que afecta a les plantilles de personal laboral privat i públic. Per contra, el Govern del PP oferta una amnistia urbanística en sòl rústic amb ampliacions d’edificis en altura al sòl urbà, canvis d’ús de les plantes baixes, o redistribució interior de pisos per poder crear més oferta residencial. Unes mesures que ni els seus mateixos alcaldes compren. I, mentrestant, es neguen a aplicar la limitació de preus al lloguer que la Llei d’Habitatge estatal permetria a zones «tensades» com ho són les nostres Illes Pitiüses.

La dreta illenca abandona la idea de construir la residència per la Policia Nacional, que reprendrà el Govern de l’Estat mentre són totalment incapaços de controlar l’oferta turística legal i il·legal. En canvi, la regularització de cases i piscines al camp pitiús és una mesura que en cap cas millorarà l’oferta d’habitatge, però mantindrà contents a uns quants propietaris.

Moviments com ‘Canviem el Rumb’ són hereus de la massificació que ja denunciàvem el 2006. I no, no és turismofòbia, és supervivència.

Juanjo Ferrer Martínez, senador d’Eivissa i Formentera