Opinions d’un tros d’ase, per Miquel Costa

Un ca de caça es suïcida a Formentera

Gairebé a totes les cases de La Mola hi ha, com a mínim, un ca. Més gros o més petit, d’una raça o d’una altra, però qui més qui menys té un quisso a ca seva. Tota aquesta gent  és conscient, hem de pensar, que tenir un ca suposa una responsabilitat. Els cans necessiten menjar, beure, un recés per dormir, alguna passejada diària i el caliu de la companyia de l’amo; si tenen cobertes aquestes necessitats són feliços, no demanen més. A canvi d’això, ells et són fidels sempre, juguen amb tu quan vols, t’acompanyen a estirar les cames, aprenen allò que saps ensenyar­los, et reben sempre feliços quan arribes a casa i t’entenen moltes vegades millor que ningú. En definitiva, són uns éssers d’una gran sensibilitat.

Els cans, ja es sap, tenen emocions. Es posen contents quan et veuen, quan els treus a passejar, quan jugues amb ells o quan arriba l’hora de menjar; tristos, quan no hi  ets;  emprenyats, quan la situació ho demana; també són capaços de passar por, angoixa i molts altres sentiments.

Qui té un ca al seu càrrec i l’estima el cuidarà bé, no li faltarà mai cap de les atencions mínimes. Estic convençut que la gran majoria de persones que tenen un ca, ja sigui com a companyia, vigilància, caça o per simple entreteniment, l’estimen i el tracten  bé. Però ens queda una minoria de gent, personatges sense ànima, sensibilitat ni vergonya, que tenen cans només per atendre’ls quan els ve de gust, ignorant les necessitats bàsiques dels animals i, de pas, el descans del veïnat.

Sí, a Formentera hi ha cans maltractats. Cans que no tenen les necessitats mínimes cobertes pels seus lladrucs els coneixeràs­, cans que udolen cada sol post demanant l’atenció de l’amo que no tenen, cans desesperats, cans abandonats… No diré aquí tot el que en penso de la gent que maltracta, conscient o inconscientment, un animal tan sensible, afectuós i vulnerable com és un ca, només diré que si ets dels que tenen cans tancats o lligats dins algun corral, sense companyia, si no t’importa que es passin el dia o la nit lladrant i udolant; si  d’alguna de les  maneres maltractes els cans que tens al teu càrrec, utilitzant­-los quan i com vols pels teus menesters… acabaràs fent el mateix amb les persones que tens al voltant. Perquè ets, simplement, un desgraciat.