Quan obro els ulls al matí el primer que faig és constatar que les meves llibertats segueixen intactes. Diners al meu nom, sí, dret al vot, sí, dret a l’educació, sí, anar a treballar sense permís del meu home, sí. Un cop he revisat la llista sencera, sospiro alleugerida i me’n vaig a esmorzar. Les dones necessitem fer aquest exercici periòdicament perquè els nostres drets pengen d’un fil; avui els tenim i demà ja no. Per citar dos casos recents, va passar amb les ciutadanes dels Estats Units, que d’un dia per l’altre es van veure transportades a cinquanta anys enrere en les lleis de l’avortament; i va passar amb les afganeses, que tornen a estar tancades a casa, sense poder estudiar ni treballar. Ens pot passar a les dones d’aquest país qualsevol dia, amb qualsevol dels nostres drets.
I, com a l’Afganistan o als Estats Units o a qualsevol lloc on les llibertats es furten, no serà de sobte ni d’una forma abrupta. Serà a foc lent, amb enganys i bones paraules. Serà a la vista de tothom, i molts li trauran importància: “No s’atreviran a eliminar un dret tan fonamental”; o “Critiques els talibans perquè ets racista, els països han de buscar el seu propi camí”. Avui, per no anar-me’n tan lluny, he llegit que VOX i el PP de Castella i Lleó posen en marxa una nova normativa que suposa, a la pràctica, pressionar les pacients que assisteixin a la consulta del metge amb intenció d’avortar. Diu en García-Gallardo, aquest esperpent al qual han fet vicepresident de la comunitat autònoma, que la intenció és fer les embarassades més conscients del “nen” que porten a dins. Deixant de banda que s’ha de ser molt ase per referir-se a un embrió d’unes poques setmanes amb la paraula “nen”, semblava que havia quedat clar que les dones no necessitem guies, tuteles ni acompanyaments en les nostres decisions vitals. Doncs ja ho veieu: tornem enrere.
I no ens relaxem pel fet que això passi a Castella i Lleó: passarà a més llocs si no els aturem ara. La política de VOX, que el PP veu amb molt bons ulls, gira al voltant de la submissió de les dones, i aquesta submissió comença amb l’apropiació dels nostres cossos i la nostra sexualitat. Per aquest motiu es revolten contra el feminisme, contra l’educació sexual i afectiva als centres educatius, contra els mitjans anticonceptius i contra la píndola del dia després. Al mateix temps, realcen la imatge més endolcida de la maternitat i posen en marxa mesures coercitives per intentar que les dones pareixin encara que sigui contra la seva voluntat. I és que això som les dones per l’ultradreta: unes paridores. Si poguessin, ens tancarien dins d’un corral.
Aquest matí he sortit del llit amb l’angoixa de qui sent que li han robat un bé preuat. Diners al meu nom, sí, dret al vot, sí, dret a l’educació, sí, anar a treballar sense permís del meu home, sí, dret a l’avortament, aviat no.
