Però què dimonis els ensenyen, als diplomàtics, per anar pel món? Quina informació tenen, del lloc on van a recalar? M’ho deman, públicament, veient les declaracions del cònsul d’Equador, Julio César Lalama, a Diario de Mallorca. El cònsul dona un titular de nivell: “que el catalán puntúe desperdicia el talento de muchos ecuatorianos”. El mateix Lamala, posem per cas, si fos cònsul del seu país a, posem, Àmsterdam, s’atriria a dir: “que el neerlandès puntuï malbarata el talent de molts equatorians”?
Veient les declaracions m’arrib a imaginar que el senyor Lamala pot haver arribat a les Balears sense saber que el català hi és la llengua pròpia, que així ho deixa clar l’Estatut d’Autonomia, i que és llengua oficial en aquesta comunitat autònoma. També és ben clar que, si no ho sabia, tampoc no haurà tengut ocasió d’aprendre mica de català (cosa avui dia facilíssima, tenint en compte les eines digitals que tenim a l’abast), ni de familiaritzar-se amb els usos i costums d’aquestes illes. Impactant!
A la primera sentència descalatrada, encara hi afegeix: “hay que buscar alternativas para que el idioma no sea un obstáculo sino una forma de reconectar”. Reconnectar? Reconnectar què? Les Balears amb l’Imperi Castellà? Mallorca amb Espanya? Equador amb la Mediterrània? Poc anem pas bé, que dirien a Guayaquil!
Benvolgut Julio César Lalama, cònsul d’Equador, el talent dels equatorians queda molt més ben reflectit cada vegada que un d’ells fa el que és normal: aprendre la llengua de les Illes Balears, si hi vol viure. Com aprendria suec si visqués a Suècia. I no hi ha millor manera de reconnectar que havent connectat abans. I resulta d’allò més difícil connectar amb algú si en negues alguna característica tan fonamental com la llengua. Perquè les llengües, benvolgut cònsul, com les sumes, restes, multiplicacions i divisions, es poden aprendre. Bastant ràpidament, per a un parlant d’una llengua romànica que no tengui prejudicis contra una altra llengua, també romànica.
Tens més raó que un sant!