(Els ocells són petits cossos gairebé celestes, de veu melodiosa i, a voltes, emocionada. Es posen en la frescor oculta dels arbres i ens meravellen…
Joan Perucho, Incredulitats i devocions)
Poetes seriosos, severíssims, rigorosos de la poesia més moderna, postmoderna i, a més a més, amb petites gotes contemporànies, es volgueren donar cita dies passats a la cloenda oberta del juny i sota la influència -neta- de la lluna de sant Pere per fer acte de presència i retre homenatge al cant poètic -ignoro si romàntic també -a l’escenari, ara nocturn del baluard de sant Pere.
Tota una colla de creadors i estils diferents i diferencials s’aplegaren amb l’emoció i el palpitar de la poesia entorn d’un públic vivament interessat per la poesia»
Han tornat com cada any, fidels a la cita cultural i de nocturnitat sensual, els homes i les dones de les lletres del nostre entorn des del ja llunyà 1992, inici de càntic conegut i popularitzat amb el nom de Recitals de la Lluna Plena, un clàssic, una referència clara i ja inevitable a Eivissa quan arriba amb força i potència l’estiu.
Tota una colla de creadors i estils diferents i diferencials s’aplegaren amb l’emoció i el palpitar de la poesia entorn d’un públic vivament interessat per la poesia. En aquest ocasió l’aventura tingué un nom concret. Punt i a part. Una manera com una altra de donar un tomb a la cosa perquè en properes edicions tot voldrà ser diferent. Com deia aquell, renovar-se o morir.
Per Toni Roca
