Des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decretat, pel seu compte i risc, que almenys un 25% de tots els ensenyaments, a primària i a secundària, s’han de fer en castellà, s’ha aixecat una polseguera notable.
A l’hora de parlar-ne, les opinions, entre els favorables a l’ensenyament en llengua catalana, van des dels que afirmen que cal posar peu a banc i no passar per la imposició del TSJC fins als que diuen que ja els agradaria veure que hi hagués un 75% d’ensenyament real en català als centres educatius del Principat.
Els primers posen al subtext de la seua opinió la idea que el 25% només va destinat a aquells que fan tot (o quasi tot) l’ensenyament en català, però, evidentment, no a la resta. Crec que els segons ho haurien de tenir també en compte. Quan diuen que hi ha d’haver almenys un 25% en castellà no estan dient que l’altra part del percentatge hagi de ser en català: estan dient que el 25% en espanyol queda “blindat” (ara que a alguns catalanistes els agrada usar aquest terme), mentre que de blindatge per al català no n’hi ha. Enlloc no diuen que hi hagi d’haver cap mínim d’ensenyament en català.
Als membres del TSJC no els importa que hi hagi centres a l’àrea metropolitana de Barcelona on molt més de la meitat de l’ensenyament es faci en castellà. Això ho troben normal. Com no els interessa per res corregir els centenars de jutjats que emeten només sentències en castellà (o que en català no n’hi fan ni el 5%). No han fet cap norma perquè almenys tots els jutjats facin un 25% de sentències en català. Perquè el català, ho deixen ben clar, no els interessa. La disposició està pensada per aquelles escoles de comarques molt majoritàriament catalanoparlants que funcionen normalment en català. Que un institut de Santa Coloma, posem per cas, faci el 75% de les classes en castellà els és igual. Que hi hagi una escola a Santa Eugènia de Berga que funcioni en català els posa extremadament nerviosos.
Pens que s’hauria de tenir en compte tot això quan hom comenta la disposició del TSJC com si es referís a català i castellà en un pla d’igualtat, a l’hora d’establir determinats percentatges. Ses senyories no hi pensen en termes de dues llengües oficials (i menys encara d’una d’elles oficial i pròpia), perquè a ses senyories l’Estatut d’Autonomia els resulta una pedra a la sabata. O un gra al cul.
Sólo hay que cumplir la ley
Sr. o Sra. Políticos Inútiles, complir la llei? Quina? La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries? L’Estatut d’Autonomia? La Constitució espanyola? Totes aquestes lleis avalen el 100% d’ensenyament en català. La «llei» és això que s’ha tret de la mànega el TSJC? Aclarim-nos!
La bandera que ens uneix? Espanya, per desgràcia per al seu projecte nacional, no té ni tan sols una bandera acceptada per tots els espanyols (n’hi ha una de monàrquica i una de republicana). I no diguem ja els de les nacions sense estat que no ens sentim part d’aquest projecte! Si treus el 52% de catalans del Principat, el percentatge que toqui a Euskadi i a Galícia, el que toqui a Canàries i el que toqui al País Valencià i a les Illes Balears, més els republicans espanyols… dubt moltíssim que la bandera que va mostrar na Chanel representi més del 30 o 35% dels ciutadans que duim passaport espanyol a la butxaca.
Consider que si un viu a un territori ha de coneixer ses llengües que allí es parlin, crec que efectivament s’haria d’obligar al 25% de mínim de català. Igualment que és necessari un 25% de castellà per poder dominarlo. No basta amb dir que ja s’apren mirant sa tele i llegin els diaris…
Disculpeu ses meues possibles faltes… segur que fa 20 anys en ves tengut menys…
Crec que es pot viure i cuidar es català sense extremismes… igualment es castellà que obviament no està en perill.
Estatut d’autonomia de les illes balears art. 4 :
Artículo 4. La lengua propia.
1. La lengua catalana, propia de las Illes Balears, tendrá, junto con la castellana, el carácter de idioma oficial.
2. Todos tienen el derecho de conocerla y utilizarla, y nadie podrá ser discriminado por razón del idioma.
3. Las instituciones de las Illes Balears garantizarán el uso normal y oficial de los dos idiomas, tomarán las medidas necesarias para asegurar su conocimiento y crearán las condiciones que permitan llegar a la IGUALDAD PLENA DE LAS DOS LENGUAS en cuanto a los derechos de los ciudadanos de las Illes Balears.
A mi lo que pone ahí me indica claramente que monta tanto, tanto monta el catalán como el castellano y eso se le llama mitad y mitad 50%
Greu error, el teu! Un 50% en cada llengua oficial suposaria un coneixement igual de les 2 si pertot hi hagués tanta presència d una llengua com de l’altra. Mentre hi hagi àmbits amb gran domini del castellà, l’escola només ho pot compensar amb gran domini del català. I que hi valgui?
Ets conscient que hi ha infants que acaben l’escolarització i no parlen la nostra llengua?