Terrorisme banal, per Bernat Joan i Marí

Que una confessió/declaració de terrorisme, enmig d’un judici, encara que el tema no vengui al cas, no faci immutar ni fiscals ni jutges resulta, pel cap molt i molt baix, sorprenent, espaterrant, corsecant, bocabadant… Ahir l’excomissari Villarejo, en el judici que se li està fent a l’Audiència Nacional, va arriar, ni més ni manco, que al CNI li havia fugit la mà als atemptats del 17A de 2017 a Barcelona i a Cambrils, que l’esmentat CNI tenia relació amb l’imam de Ripoll i que només es tractava de “dar un pequeño susto a Catalunya” (la negreta és meua).

Que Villarejo digui això i no hi hagi cap dels jutges presents que en faci cas, que no en faci cas la fiscalia, que no en facin cas els mitjans de comunicació espanyols, que només en faci cas l’advocat del pare d’un nen de tres anys mort a les Rambles (advocat que era present a la sala en aquell moment) indica més coses sobre com funcionen les clavegueres de l’Estat que tots els articles, llibres, tractats, estudis, reportatges, etc, que es puguin escriure sobre el tema. 

Que Villarejo digui això després d’haver assistit a l’espectacle lamentable que ens oferí aquell jutge tan maleducat en el judici pels atemptats del 17A, després d’haver assistit a la negativa (amb el suport de PP, PSOE, Ciutadans i Vox) a investigar les possibles connexions entre el CNI i l’imam de Ripoll, inspirador màxim dels atemptats en qüestió, i no saltin totes les alarmes judicials no pot demostrar, almanco aparentment, més que connivència clavegueril. 

Si voleu fer-vos una petita idea de com funcionen aquestes coses, us recoman vivament el llibre sobre els papers de Manglano, publicat per Juan Fernández-Miranda i Javier Chicote, titulat El jefe de los espías. El llibre està escrit des de l’admiració dels dos periodistes a l’antic cap del CNI, però ni tan sols fa falta llegir entre línies per veure de manera clara i diàfana com van determinades coses.

Trob evident que, si davant la nova petició d’investigació de les relacions entre el CNI i els perpetradors dels atemptats terroristes del 17A feta per Esquerra Republicana i d’altres formacions “perifèriques” al Congrés dels Diputats, no hi ha una resposta positiva per part dels partits estatals grans, no farà falta cap teoria de la conspiració per entendre què va passar realment. I sap greu, per les víctimes i els seus familiars, que hi hagi tanta gent poderosa disposada a fer el que calgui (“yo por España haría lo que fuera”) per impedir-ho.