@Ara Balears /El fiscal ha demanat avui que el Tribunal Suprem confirmi la sentència que va condemnar a 16 anys de presó l’exconseller balear del PP de Comerç , Indústria i Energia Josep Juan Cardona com a responsable d’una trama que va cobrar comissions i falsejar contractes per saquejar milions d’euros de fons públics .
La Sala Penal de l’alt tribunal ha celebrat avui la vista pública del recurs de Cardona contra la sentència de l’Audiència de Palma , que va imposar aquesta pena l’exconseller, que va ingressar el 30 de juliol de l’any passat a la presó d’Eivissa per complir la llavors ja major pena per corrupció contra un polític a Espanya.
A la vista celebrada avui el fiscal i l’advocat de l’acusació exercida per la Comunitat Autònoma de Balears s’han oposat a la pretensió de Cardona de ser absolt i han sol·licitat que el Suprem confirmi la sentència de l’Audiència que va condemnar l’exconseller a aquesta pena ia una multa de 2,2 milions d’euros.
L’Audiència va condemnar en aquest cas a setze persones i va imposar la pena referida Cardona pels delictes d’associació il·lícita, malversació continuada de cabals, prevaricació, falsedat documental, frau a l’administració i falsedat.
Els altres tres condemnats amb penes que suposen empresonament van ser l’exdirector general de Promoció Industrial Kurt Viaene (5 anys i 5 mesos), l’exgerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB) Antònia Ordinas (3 anys i 8 mesos ) i el contractista d’aquest organisme i exregidor del PP a Lloseta Felip Ferré (3 anys i 3 mesos).
A més dels citats , van ser condemnades a penes que no comporten ingrés a la presó altres dotze persones amb diferent implicació en els nombrosos fets delictius descrits en la sentència .
Entre ells , Isabel Rosselló , la parella d’Antonia Ordinas , condemnada a 18 mesos de presó i multa de 300.000 euros i la condició de cantant soprano va inspirar als investigadors a batejar el cas com Scala , en honor al teatre líric de Milà .
A més , els principals responsables de la trama de corrupció entorn de l’ CDEIB van ser condemnats a indemnitzar en concepte de responsabilitat civil a la Comunitat Autònoma de Balears pels fons sostrets de les arques públiques.
