1 Reunió de les paraules. Amb mascareta posada. Han d'estar prou ben col·locades a la pàgina en blanc, però distribuïdes a una distància que sigui la reglamentària, les unes de les altres. I primer de tot, fluixet, però s'ha de sentir, aquest silenci, i no aquell, que ja vendrà més tard. 2 La tristesa de no haver de dir res és una mala companyia si es vol dur a terme finalment a la realitat. 3 Esborrar-ho tot i tornar a escriure de nou, sense copiar res del que s'ha esborrat abans. 4 D'un temps ençà, hi ha els i les que no consulten mai els diccionaris VOX, ni, per descomptat, el DCVB, ara ja penjat en obert a la xarxa. 5 La compassió és una passió amb compàs. 6 La nit de Cap d'Any pot estar feta d'una amplíssima gamma de grisos. No és que sols hi hagi el blanc i el negre. No. 7 No tendré temps de tenir tot el temps que voldria per a fer el que voldria fer i no faig mai. 8 Perdre la raó, com la vella en el conte tan real, i seguir igual que ara, no pot ser. 9 La vida inèdita de les paraules neix del silenci. Sense fer pols ni remolí. 10 La vella llei de la gravetat és la que ara prou mana: alguns pèls canosos queden entre les fulles de la llibreta. Bartomeu Ribes
