Vaig trobar ben interessant l’entrevista que Nou Diari va fer al psicòleg Javier Torres Ailhaud, degà del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears. Per diverses raons. D’una banda, perquè no queia en l’ultraproteccionisme que moltes vegades aplicam quan parlam de jóvens i d’adolescents: no cal anar al psicòleg per qualsevol alteració de l’estat d’ànim. Dit d’una altra manera: no s’ha de banalitzar la qüestió de la salut mental, que, d’altra banda, és molt important.
A l’altre cantó de la balança, tampoc no s’ha d’estigmatitzar el fet d’anar al psicòleg, sinó que s’ha de normalitzar (com quan hom necessita qualsevol tipus de suport per tal de millorar la pròpia vida). I no s’han de confondre coses: per exemple, d’addiccions no n’hi ha només a determinades substàncies, sinó també a d’altres elements, ara en auge, com ara la tecnologia. L’addicció als mòbils, a les pantalles, deu estar entre les més potents que avui dia pateixen els jóvens.
En qualsevol cas, el degà dels psicòlegs de les Illes Balears, fa referència a un estudi que diu que menys d’un quaranta per cent dels adolescents estan en condicions bones de salut mental. Que, per tant, tota la resta, tenen algun problema que hauria de ser tractat. I que, en la qüestió de les addiccions, s’ha de predicar amb l’exemple: no es pot recriminar als adolescents l’ús i l’abús del mòbil si els seus progenitors hi estan contínuament penjats, posem per cas.
Quant a les prohibicions, ara que es parla de prohibir les xarxes socials a tots els infants de menys de setze anys, afirma que s’han d’oferir alternatives: no es pot prohibir quelcom sense oferir res a canvi. Sembla bastant raonable.
Finalment, pel que fa a la banalització al voltant de la salut mental, apareixia a l’entrevista una referència que vaig trobar clavada: el sadfishing, consistent a fer pena a través de les xarxes socials per tal de treure’n algun profit. Abans no hi havia tants escenaris com ara, per fer pena, certament.
BERNAT JOAN I MARÍ
