Acabam de viure un nou espectacle esperpèntic en la dèria espanyola de detenir el president català a l’exili, el Molt Honorable Carles Puigdemont.
Naturalment, la premsa se n’ha fet ressò, i ha sortit a portada de tots els mitjans impresos d’abast estatal. «Tranquils, que això es resol en menys de vint-i-quatre hores», varen dir dos coneguts juristes, un d’ells eivissenc, immediatament després de la detenció a l’Alguer, Sardenya, República d’Itàlia. I s’ha resolt. I n’han parlat La Repubblica, Il Corriere della Sera i tutti quanti. I han dit coses que no he pogut llegir a cap diari local de Madrid amb pretensions de «nacional». A cap.
Primera cosa: que la jutgessa l’emplaça per dia quatre, però que diu que no fa falta que s’hi presenti. Puigdemont ha sortit de la detenció sense mesures cautelars ni de cap tipus, amb citació per al dia quatre d’octubre. Però la jutgessa diu que, si no hi pot anar, que comparegui per zoom, i que, si no li ve de gust, que no hi comparegui. Que s’arxivarà el cas i punt. No ho he llegit a cap diari espanyol.
Segona: que el batle de l’Alguer i el president de la regió sarda varen posicionar-se de seguida de la detenció, abans de la jutgessa, clarament en contra de l’esmentada detenció. I, per tant, a favor de la doctrina del Tribunal General de la Unió Europea, amb seu a Estrasburg, sobre l’assumpte. Això tampoc no ho diu ningú.
Tercera: que Carles Puigdemont va sortir de la presó flanquejat pel president del Parlament de Sardenya i pel president de la regió autònoma de Sardenya, les dues màximes autoritats de l’illa. Curiós «prófugo», que surt escortat per les primeres autoritats del lloc allà on, per error gravíssim, el molesten a l’arribada. Per què cap diari no n’ha dit res?
Probablement per la mateixa raó que tampoc no es va poder llegir a cap d’aquests diaris de campanar madrilenys que en sortir de Neumünster (Schlewig-Holstein, República Federal d’Alemanya), el director de la presó demanà al MHP que signàs al llibre d’autoritats.
en un país multicolor, vivía Joan Bernat bajo el sol.
Són fets, no opinions. Veritats que fan mal. A les farmàcies hi ha pomada, i sinó teniu el Sálvame.
tranquilidad, Fitora. eso de que son verdades y no opiniones, es más que cuestionable. Máxime cuando tu eres una,uno,une (Sic) que piensa igual que su maestro, que vive del chiringuito de un catalanismo desnortado y autoritarista. Yo soy ibicenco de generaciones, hablo, leo,etc el ibicenco. Pero no olvides que el castellano, de acuerdo al art. 3 es la lengua oficial de TODO el Estado español. Es mas, deberías saber guste o no, que la CE, del 1978, fue aprobada por casi el 86% de los votantes. Saludos
Els cou! I molt!
Aquí imposen per la força del poder i la violència gratuïta.
A Europa i al món, estan fora del joc democràtic.
Per això amaguen la realitat.
Ara de dir la veritat en deis hispanofòbia? Faceu-vos-ho mirar!