Espanyol a Alacant, per Bernat Joan i Marí

Llegesc que els no supremacistes han muntat una Setmana de l’Espanyol a la ciutat d’Alacant. Que una llengua amb no sé quants cents de milions de no nacionalistes necessiti aquest tipus d’akelarres ja em resulta, si més no, sorprenent. Però que tenguin la barra d’organitzar-lo a Alacant em fa l’efecte que ja passa de taca d’oli.

La ciutat d’Alacant constitueix un exemple de colonialisme lingüístic de manual, d’aculturació de manual, de dominació -amb la llengua com a signe primordial- de manual. El feixisme va intentar desgatjar Alacant de la resta del País Valencià tot organitzant una mena de regió del sudest formada per Alacant i Múrcia. Per sort, el projecte culturicida no va anar endavant. Però la pressió mai no ha deixat d’existir.

Els culturicides veuen en Alacant la baula fluixa del país, i per això concentren tota la seua artilleria, si més no simbòlica, en aquesta part concreta de la nostra Nació. I, en comptes de fer el que pertocaria, que és reforçar la llengua pròpia i fer-hi plans especials (tenint en compte el reduït percentatge de parlants que li queden, en aquesta ciutat), es dediquen a actuacions no supremacistes com aquesta setmana en favor de la llengua interposada/dominant/colonial (o com en volgueu dir).

Que el nostre somni sigui el seu malson. Somiem -i treballem per aconseguir- en un futur no massa llunyà una ciutat d’Alacant orgullosament valenciana, lingüísticament valenciana, culturalment valenciana, plenament integrada a la Catalanofonia, lluminosa i digna.

BERNAT JOAN I MARÍ