Ara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha optat per mirar d’imposar en el sistema educatiu d’aquella part de la nostra nació un 25% d’ensenyament en castellà, seria bo que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, seguint arguments paral·lels al del Principat, fes alguna cosa per evitar el monolingüisme a les sentències als nostres jutjats. No sé, ara mateix, perquè no hi ha dades sobre la qüestió, quin percentatge de sentències es dicten a Mallorca, Menorca i Eivissa en llengua catalana. Quin percentatge deu ser? Supera el 5%? D’un metall que supera el 95% de puresa se’n diu químicament pur, si no vaig errat. Essent així, segurament les sentències dels tribunals de les Balears són “químicament pures” en castellà.
Però resulta que a les Illes Balears hi ha dues llengües oficials, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, que emana de la sacrosanta Constitució espanyola. I, per tant, que només hi hagi sentències en una llengua no fa falta ser jurista per endevinar que no acaba de ser constitucional del tot. Com es podria evitar aquesta inconstitucionalitat? Senzillament: fent un decret semblant al que han fet al Principat per al sistema educatiu. Bastaria que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears dictaminàs que, a cada jutjat de les nostres illes, almanco el 25% de les sentències han de ser en llengua catalana. Encara no arribaríem a la igualtat entre català i castellà, que és el que pertocaria segons l’Estatut, però ens hi acostaríem una mica més.
No fa falta dir que dubt que l’alt tribunal reculli aquesta modesta proposta. D’altra banda totalment elemental, des d’un punt de vista estrictament constitucionalista. Perquè l’experiència ens demostra que els tribunals només es fiquen en l’”excés” de català (o de basc, o de gallec, si es dona el cas), però mai no es fixen en l’excés de castellà, perquè ja els va bé que tot ho sigui, en qualsevol dels ordres de la nostra vida quotidiana. O en qualsevol de les excepcionalitats.
Ara que hem celebrat el 6 de desembre, Dia de la Constitució, seria bo recordar que l’esperit inicial ha estat totalment segrestat per gent que es diu constitucionalista però que va sistemàticament en contra de la Constitució (de l’esperit pràcticament sempre, però de la literalitat també sovent). Perquè, evidentment, no es pot ser constitucionalista optant pel monolingüisme en espanyol, ni volent liquidar les autonomies, ni fent tantes altres coses que poc se’ls retreuen. I se’ls permet continuar lluint el rètol, malgrat tot.
Bernat Joan i Marí
