No vegis quina s’ha muntat amb el tema de les gandules i els para-sols a les platges de la nostra illa! L’altre dia ho enunciava amoïnada la consellera insular de Medi Ambient: La Direcció General de Costes del Govern Balear ha denegat l’autorització per muntar 16 lots; fet que farà que no es puguin desplegar 681 gandules i 339 para-sols a les nostres platges, gairebé un 37% de reducció envers temporades passades.
No està tot perdut, però, ja que sí que han set autoritzades 1.169 gandules i 589 para-sols en els nostres arenals de domini públic.
La mesura, perpetrada en terres mallorquines, no ha acabat de ser ben rebuda per l’empresariat dedicat a això de proporcionar comoditats extra -enmig de les platges de tots- per a aquell turistam i usuariat local que cerqui un plus de benestar per un preu oficial (que ningú et vulgui ensarronar, estimat lector!) de 10 euros la gandula, 10 euros el para-sol i 30 euros el pack de dues gandules i un para-sol en cas de voler gaudir de l’experiència en companyia.
El monument a la tècnica desconeguda
Segons un dels caps visibles dels empresaris disgustats, pel qual sento certa simpatia personal -que no empresarial-, la culpa de les culpes rau en una nova tècnica, que ha estat la persona que ha (re)interpretat les normes i ha (im)posat les noves mesures que impedeixen la normal activitat d’un sector que dóna sustent «a moltes famílies i treballadors». Aquest prohom formenterer es queixava amb certa amargantor del poder d’una sola persona tot recordant que té per sobre a un conseller balear i a tota una presidenta autonòmica que, em va semblar intuir, li podrien parar els peus.
Arribats a aquest punt, he de confessar que les meves oracions a la Mare de Déu del Carme, Santa Patrona de la mar i les platges públiques, preguen perquè no es dugui a terme mai una cridada a na ‘Margie’ per a demanar-li barra ordenar-li que transfereixi l’esmentada tècnica a alguna catacumba on sentir-se desgraciadament condemnada per sempre més a arxivar denúncies per ús fraudulent del nostre litoral. Perquè aquí, a Formentera, com a la resta d’aquest estat amb el qual no necessàriament combrego, el litoral és de tots, no sols de quatre que semblen creure-s’ho.
I si tenen raó?
En comptes d’això, jo em demano: No seria bo començar a preguntar-nos si potser hem estès tumbones i sombrilles a les nostres platges per sobre de les nostres possibilitats?
Reflexionar sobre l’existència d’una legislació que potser no s’estava complint com tocava. Pensar que hi ha una emergència climàtica que és una realitat (excepte per al discapacitat intel·lectual de cabells panotxa i els seus esvàstics representants) que fa perillar els nostres arenals i espais naturals. Intentar assumir que tal volta rebem massa turisme primant la quantitat per sobre de la qualitat -i la qualitat, per a un servidor, no la representen els cayetanos pastosos pixadunes, sinó un turisme familiar respectuós i amant de (l’illa de) la Calma-.
Ja sé que esmentar el terme ‘decreixement’ em farà un ésser odiable per a tots aquells que han sortit en barrina a reclamar que els de fora (el Govern de les Illes Balears, ni más ni menos!) treguin les seues brutes urpes de la nostra illa.
Però, i si tenen raó? I si cal regular l’espai de bany públic aplicant la legislació per al bé comú?
I, alerta!, entenc que els gandulers defensin els seus interessos, només faltaria…, el que ja no entenc tant -probablement per una capacitat comprensiva deficient- és per què una consellera insular de Medi Ambient, recalco: de Medi Ambient, en comptes d’aplaudir una mesura mediambiental beneficiosa per a l’entorn dunar i impulsada pels del seu Popular Partit a les Illes Balears, s’hi mostra en desacord i promet combatre-la. Tampoc veig clar que el diputat per Formentera hagi de dur el tema al Parlament quan se suposa que ha de defensar els interessos del poble formenterer en comptes d’actuar com a lobbista d’uns quants.
Potser el que avui es veu com un greuge, en uns anys es veurà com un encert; com que cal adaptar-se per no matar la Formentera dels ous d’or. Acceptar que la privatització encoberta de les platges no va amb la societat d’aquesta illa, que cal remar plegats per a conservar-la en comptes de cercar només el benefici propi i si em toquen la ‘meua’ parcel·la -que és de domini públic; ergo, de tots!- m’ennigo i faig rebequeries.
Un 37% menys de para-sols i gandules no vol dir que el món s’acabi, vol dir que hem de ser més racionals i respectuosos amb el Medi Ambient: Apostar per la Sostenibilitat, una propietat amb la qual s’umplen la boca tots els polítics de tots els colors d’aquesta illa -excepte, potser, els de l’aguilucho, encara sense representació a l’hemicicle consular-.
Solidaritat empresarial
Puc entendre, sense compartir-ho, que no senti bé el fet que per raons de gran afluència turística, distància amb la vora de la mar i necessària protecció del sistema dunar del Parc Natural, que ja va sent hora que algú es prengui seriosament, desapareguin algunes de les concessions d’aquest espai presumptament protegit (excepte, curiosament, la de davant de cert bitch club on un tal M punto Rajoy fou captat de ballaruga anys enrere -per favor, no confondre amb Mariano Rajoy, no tenen res a veure, com tothom sap-).
Tota manera, confio de tot cor en la solidaritat dels empresaris que sí que hauran aconseguit una autorització amb un just percentatge d’hamaques i ombrel·les. Encara més, estic segur que sortirà d’ells mateixos, sense necessitat de llegir aquestes línies, la proposta de cedir part de les seves àrees autoritzades, que no concessions!, als companys que no podran estendre les seves instal·lacions a ses Illetes, Cavall d’en Borràs i altres lots d’es Pujols, Llevant, Migjorn i es Copinar. De manera que tothom, ni que sigui de manera més reduïda, pugui continuar amb el seu negoci i, a més, es respectin els criteris de l’Ordre del conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori de 19 de juny de 2013 (coneguda com la normativa OCAMAT), la qual aprova els criteris generals de distribució d’instal·lacions de servei de temporada en el domini públic maritimoterrestre de les Illes Balears.
Som davant una oportunitat única de demostrar que l’empresariat formenterer és, per davant de tot, respectuós amb la legislació vigent i amb l’entorn que li dona de menjar. A més d’altruista, generós i fraternal amb aquells seus companys i companyes d’ofici i benefici que enguany no podran instal·lar les seves gandules i para-sols.
