@Joan-Albert Ribas / La presentació d’El Pitiús per a l’any 2020 la va encarregar l’Institut d’Estudis Eivissencs a Felip Cirer Costa, que va fer un brillant parlament partint del nucli central de l’almanac, que compta enguany amb 45 persones col·laboradores. L’acompanyaren a la taula Joana Tur Planells, en representació de l’Institut, i la directora de la revista, Marga Torres Planells.
Així, Cirer, començà mostrant alguns dels primers exemplars d’aquest almanac eivissenc i formenterer, que publicà Joan Castelló entre 1945 i 1979. El va reprendre l’Institut amb l’exemplar per a 1989 (i que dirigiren fins a l’any 2001 Toni Marí Rota i Joan-Albert Ribas Puvil) i després J J. Guasch i Vicent Palermet i de llavors ençà, Marga Torres.
El presentador va voler confirmar que l’esperit de l’obra es mantenia: el calendari (en el qual col·labora Vicent Marí (“Història i anècdotes del mes”), el de llunes, el de feines agrícoles (Jordi Serra, “Any pagès”), receptes de cuina eivissenca: la base del reeditadíssim llibre de Joan Castelló Bon profit! està en les receptes que aparegueren primerament en els números d’aquest anuari. Enguany les receptes, ben locals, són d’Antònia Felicó. I també hi ha altres articles de caire gastronòmic pitiús, com el de Miquel Mayorodomo i el de J. L Joan, Toni Manonelles (que repeteix parlant també de ball pagès) i M. J. Amengual.
Felip Cirer també volgué passar revista al nou exemplar en el qual, va voler destacar, hi ha molts d’articles de caire evocatiu, d’aquelles Pitiüses que només són a la memòria i a les investigacions dels seus autors i autores, com Rosa Vallès (“Quan Dalt Vila era plena de vida”), Marià Serra (“Una de pau, una de guerra”), Paquita Riera (“El capellà Joan Riera Jaumet“), Pau Valverde (“Una infantesa feliç”) o Pere Guasch Matutes (“Curiositats eivissenques”), Frederic Bofill (“Es Moll. Memòria personal”) o el del mateix Felip Cirer (“La pastisseria La Imperial, de Carles Mayans”), i, de més ençà, l’article de Joan Gomila (“Quan érem uns garrits de Sant Rafel”).
Llavò, s’hi han de destacar els articles d’història i de geografia de les Pitiüses com el d’Antoni Ferrer Abárzuza”, que incideix en els seus estudis sobre l’esclavatge a “Els captius morts. El Fossar dels Sarraïns”, o la ressenya d’Ángel Custodio Navarro de la presència de Sant Antoni de Portmany i Sant Josep de sa Talaia al Diccionario Geográfico de España de 1961.
No falten mai en un almanac de les característiques del nostre els articles literaris, com els de Bartomeu Ribes, Carles Torres i Iolanda Bonet i, al caire de la cultura popular, els jocs literaris de Maria Neus Planells Molina.
Hi és de destacar també una sentida evocació que fa Joan Planells Ripoll Murtera de Gabriel Sorà, que ens va deixar el dia de sant Ciríac d’enguany.
Fins i tot el color verd de compromís amb el medi acompanya El Pitiús 2020: segurament, el millor en equilibri i contenguts des de la represa. L’enhorabona a la directora, a totes les persones que hi han participat i qui el llegeixi, que en gaudeixi, a poc a poc; com heu vist, és molt per a una lectura seguida, no us n’empatxeu.
