Tal i com era previsible, el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea ja s’ha manifestat: l’amnistia als encausats pel Primer d’Octubre i pels CDR és perfectament acceptable des del punt de vista del dret europeu. No hi ha hagut malversació, ni s’han afectat les finances europees, ni contravé el cabdal comunitari ni res de tot això. Ras i clar: els exiliats catalans han de tornar a casa i els (encara) encausats pel CDR han de veure com tanquen la carpeta i els tribunals deixen d’emprenyar-los. Avui, segons l’alt tribunal europeu, en Puigdemont hauria de poder tornar i en Junqueras s’hauria de poder presentar a la presidència de la Generalitat.
Però, ai las!, ses senyories diuen que necessiten temps per “estudiar” el text de la sentència europea. I que, per tant, no s’hi posaran fins després de les vacances. A mi, aquesta reacció només em diu cosa de la inhumanitat d’aquests individus. Havent-hi gent a l’exili i gent encausada injustament haurien de renunciar fins i tot a les vacances, si necessiten un caramull de dies per estudiar el text. Servidor, que no és jutge ni ha estudiat Dret ni hi entén, ja ha tengut temps de llegir-la, la sentència europea.
I destaca una cosa de fons, importantíssima: les qüestions polítiques -i la independència de Catalunya és una qüestió política- s’han de dirimir políticament, mai als tribunals.
Els jutges espanyols, una vegada més, s’alcen contra Europa. I s’hi alçaran fins que canviï el sistema d’accés a la judicatura, al Regne d’Espanya. Particularment, pens que les Corts espanyoles ho haurien d’arreglar abans que acabi la legislatura. I jubilar tots els jutges implicats en el procés, donat que no tendran coratge per ficar-los a la presó. Canviar el procés d’accés a la judicatura és urgent, si volem que els jutges siguin, efectivament, imparcials, en comptes d’haver de ser de Vox.
BERNAT JOAN I MARÍ
