Fa anys i panys que, a Astúries, s’està lluitant per l’oficialitat de l’asturià. Record haver anat a aquell país cèltic, de la mà dels amics d’Andecha Astur, a participar en reflexions sobre política i legislació lingüística (a Uvieu, Oviedo per als vetustencs), on, per cert, vaig coincidir amb gent de la talla literària, intel·lectual i moral del poeta irlandès Seamus Heaney, Premi Nobel de Literatura. Ja aleshores (era l’any 2005) reivindicaven (i reivindicàvem) l’oficialitat de l’asturià.
L’asturlleonès és una llengua parlada a dues comunitats dites autònomes del Regne d’Espanya (Astúries i Castella-Lleó) i a un districte de Portugal (el districte de Bragança).
A l’època medieval va ser la llengua del Regne de Lleó, juntament amb el galaico-portuguès. Com ocorre amb la nostra llengua, l’asturlleonès rep diversos noms, segons les àrees on la llengua es parlada. A Astúries li diuen asturià. A les zones de Lleó i de Zamora on es parla aquesta llengua, els parlants la solen anomenar llionés (o la nomenen, senzillament, amb el nom del topònim de cada lloc, i n’hi ha devers una dotzena). I a Miranda do Douro, al districte de Bragança, a Portugal, on és usada oficialment, se l’anomena mirandès.
A la zona portuguesa, per cert, hem pogut comprovar que hi és molt més visible que no, posem per cas, a la vesina Zamora. Allà hi ha ús oficial de la llengua i publicacions que es poden trobar a les llibreries (entre les quals abunden els llibres infantils). La majoria dels llibres en asturlleonès que tenc a casa procedeixen de Portugal.
A Astúries, hi ha més de mig milió de parlants d’asturià; a Lleó devers cinquanta-cinc mil. I, a Bragança, tot just quinze mil. Evidentment, les quantitats i els drets no tenen res a veure. L’occità-aranès és oficial a tot Catalunya, tot i que els aranesoparlants són quinze mil, entre els prop de vuit milions de catalans del Principat. De fet, repetidament, els experts que fan el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) han expressat l’anomalia que suposa que l’asturlleonès no sigui oficial ni a Astúries ni a Castella-Lleó, alhora que denuncien la seua manca de presència dins el sistema educatiu, els mitjans de comunicació o l’àmbit socioeconòmic.
Dissabte vinent, a les set del vespre, a la Biblioteca de Can Ventosa, Xune Elipe, cantant del grup Dixebra, parlarà sobre la reivindicació de l’oficialitat de l’asturià. I diumenge 7 d’agost, vespres de Sant Ciríac, al Parc del Portal Nou, immediatament després de les eivissenques Pvssydonia, Dixebra ens oferirà el seu repertori. En llengua asturiana, naturalment.
Puxa, Astúries! I Asturianu Llingua Oficial! Més aviat que depressa.
A grans trets, tens tota la raó, Miquel. Quant a l’aranès, una cosa és l’estatus jurídic que té i l’altra el tractament que sovent li dona el govern. Pel que fa a l’estatus jurídic, he de dir que, essent jo mateix Secretari general de Política Lingüística del govern de Catalunya, es va aprovar la Llei de l’Occità (Aranès a l’Aran) que desplega l’oficialitat de la llengua. Supòs que la nova llei educativa contradiu aquesta de 2009. D’altra banda, i a nivell estrictament particular, en entrar a tenir responsabilitats a Catalunya el primer que vaig fer és predicar amb l’exemple i aprendre aranès: totes les meues intervencions oficials a l’Aran (i n’hi ha unes quantes) varen ser fetes en aranès. I fins i tot vaig mantenir l’occità davant persones que, a Vielha o a Mijaran, em parlaven en català.
Crec que el govern de Catalunya no assumeix com pertocaria l’oficialitat de l’occità. Però també pens que és injust dir que té en relació a la llengua occitana la mateixa postura que el govern espanyol té en relació al català. No em puc imaginar cap president del Parlament de Catalunya tallant-li el micro a un diputat que hi parli aranès.
A Extremadura també es parla el gallec a tres pobles de la Sierra de Gata.
No sabes ni dónde meterte cuando te dan la primera en la frente, filo-terrorista. Dadle la independencia al Valle de Arán… fascistas ¡
Amic Vara de Rey, consider que la Val d’Aran (d’on surt això de «Valle de Arán»???) té tot el dret a l’autodeterminació, és a dir, a decidir si vol ser un estat independent (n’hi ha al món de més petits que ho són), part d’una futura Occitània independent (molt difícil) o part de Catalunya. E, s’o vòles aital, o te disi en aranés: la Val d’Aran a totes los dreches. Un territòri, pas per pichon, quita d’aver de dreches. Una minoritat, pas per pichona, quita d’aver dreches lingüistics e nacionales.
bla bla bla bla…. arrinconados por el fascismo de la generalitat; sin presencia en medios públicos , y esperando el momento de pedir su anexión a Aragón para escapar de vuestro yugo.
A veure, mister Vara: al Regne d’Espanya hi ha diverses comunitats dites autònomes que tenen tres llengües: Astúries (astur-lleonès, gallec i espanyol), Castella-Lleó (ídem), Extremadura (astur-lleonès, portuguès/olivençà i espanyol), Aragó (aragonès, català i espanyol), la ciutat autònoma de Melilla (amazic, àrab i espanyol) i Catalunya (català, occità i espanyol). A quantes l’Estatut les reconeix les tres com a oficials? Quantes tenen una llei per protegir-les? A quantes les tres llengües són presents al sistema educatiu? En quina llengua s’ensenya a Astorga, a Olivença, a Melilla o a Saragossa? Ai, Vara, Vara… s’agafa abans un fanàtic que no un coix!
Ojalá que todo esto del asturiano sea algo pasajero y dejemos de dilapidar dinero en cosas superfluas e innecesarias. Pero va a ser difícil, ya hay mucha gente comiendo del pesebre.